tag:blogger.com,1999:blog-83138112744613077092024-03-06T01:06:28.572+01:00vist i no vistcal aprofitar el moment, perquè quan tornes a obrir els ulls mai acaba sent el mateixeuriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.comBlogger36125tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-35345891808750167152007-12-07T13:49:00.000+01:002007-12-07T13:57:21.696+01:00Festes<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSAaNVZVX9yVy3KTgoej3RUZcAyxO3gMCiol5p6MGzW9patHh6m8Dmt6s6rbAIBGAo3v6woJwW0H7Zj_3_76wgzuyJOVG2BLLLCdnywRZMJ__uC1gxQd1rLUtOQqeGD4kh56bmbwMvaEA/s1600-h/tio7.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5141212760648966306" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSAaNVZVX9yVy3KTgoej3RUZcAyxO3gMCiol5p6MGzW9patHh6m8Dmt6s6rbAIBGAo3v6woJwW0H7Zj_3_76wgzuyJOVG2BLLLCdnywRZMJ__uC1gxQd1rLUtOQqeGD4kh56bmbwMvaEA/s320/tio7.jpg" border="0" /></a><br /><span style="font-family:verdana;">Un mes abans de les festes els llums estan penjats, ara el fred ja s’ha instal·lat als carrers i les botigues estan plenes de gent. Època dels sopars d’empresa, de classe, d’amics...Potser a mesura que passen els anys, aquestes dates no són tan plenes de màgia. Tot i el consumisme evident, el que s’arriba a gastar en llum, haig de reconèixer que m’agrada celebrar-ho. Cal dir que sóc de les que ho celebra tot, bàsicament perquè les desgràcies ja venen soles i cal aprofitar els bons moments.<br />Ara espero el Tió, si, a la meva edat...però ara ho fem diferent, abans de sopar ens donem algun detall, no cal que sigui car, potser coses que es necessiten pel dia a dia, però entre això i un sopar al darrera, ja tenim la festa muntada.<br />De petits, la mare ens portava una caixa de cartró, que la pintàvem de sobre. Normalment hi dibuixàvem una cara ben grossa amb barretina i l’omplíem de colors, després ho tapàvem tot amb una manta, no podia tenir fred, i hi posàvem a sota un plat amb fruita. I cada dia a mirar si s’ho havia menjat. Fins al dia 24 a la nit que tocava agafar el bastó i córrer amunt i avall del passadís per resar alguna cosa i mirar què ens havia dut. Santa innocència......</span></div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com33tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-39370056285915784592007-11-09T13:12:00.000+01:002007-11-09T13:22:02.654+01:00De sous<div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Fa uns dies, vaig fer una escapada a <span style="color:#990000;"><strong>Girona</strong></span>, volia donar una volta pels carrers i passar una estona amb els meus. Després de recórrer el barri vell i fer alguna compra ja teníem els dits congelats. Vam aprofitar per entrar en una granja, just sota les voltes de la <span style="color:#990000;"><strong>plaça del vi</strong></span>. Trobo que és un lloc acollidor i que fan unes <span style="color:#990000;"><strong>tasses de xocolata</strong></span>, fantàstiques. Esperant que em portessin la meva, una tassa de les petites, vaig fullejar el diari de Girona que hi havia a la taula del costat.<br />Una de les notícies feia referència a una campanya que ha començat per internet per reclamar unes <span style="color:#990000;"><strong>nòmines raonables</strong></span>. El tema em va interessar, a vera si hi havia el sistema per pujar la meva. Però no, parlaven dels abusos dels que estan a càrrecs elevats i es poden apujar el sou.<br />El cas de Girona ja fa temps que corre. En podríem dir el cas del <strong><span style="color:#990000;">president de la Diputació</span></strong> que segons <strong><span style="color:#990000;">Respolis</span></strong> l’acusa de tenir una remuneració elevada i de poc coherent. Ja fa temps que corre aquesta polèmica per Girona, però que també podem veure a diferents municipis. Aquesta agrupació ciutadana li ha enviat una carta demanant explicacions per l’increment del 42% de la seva nòmina. Del perquè cobrava 7000 euros mensuals i una nòmina de 98000 euros, més elevada que la del president del govern espanyol. De moment no hi ha hagut resposta. Podeu llegir la noticia a<span style="color:#990000;"> <strong><a href="http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2867_3_228921__COMARQUES-entitat-campanya-Internet-contra-dEnric-Vilert">aquí</a></strong></span>.<br />És ben cert que faria falta una <span style="color:#990000;"><strong>regulació dels sous</strong></span>, en ambdós sentits, regular aquestes bestieses i també els sous que no et permeten viure. Pel que veig en aquest món, la tendència és de que els més rics siguin més rics i els pobres més pobres. Vaig tancar el diari i vaig tastar <strong><span style="color:#990000;">una cullerada de xocolata calenta, fantàstica.</span></strong></span></div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-31970928689169965152007-10-29T20:17:00.000+01:002007-10-29T20:37:31.781+01:00Històries Veïnals<div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Fa un temps que </span><a href="http://malerudeveuret.blogspot.com/"><strong><span style="font-family:verdana;color:#cc0000;">el veí de dalt</span></strong></a><span style="font-family:verdana;"> ens va fer una proposta que podeu llegir </span><a href="http://malerudeveuret.blogspot.com/2007/09/relats-conjunts-2-poca-histories-venals.html"><strong><span style="font-family:verdana;color:#cc0000;">aquí.</span></strong></a> <span style="font-family:verdana;">Després dels primers moments de dubte i de llegir les normes m'hi vaig afegir. Tots els que heu llegit els <a href="http://relatsconjunts.blogspot.com/"><strong><span style="color:#cc0000;">relats conjunts</span></strong> </a>estareu dacord que la gent té molta imaginació i que escriuen bé, però la clau va ser llençar-m'hi de cap i no pensar-m'ho gaire.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Us convido doncs a llegir relats fets a quatre i cinc mans, que no ho dirieu pas i a animar-vos pel pròxim cop que tornem a escriure...perquè jo diria que hi tornarem!!</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Segur que passeu una bona estona.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Us deixo el link <a href="http://historiesveinals.blogspot.com/"><strong><span style="color:#cc0000;">aquí</span></strong></a><span style="color:#cc0000;"> </span>i si no els trobareu a la vostre dreta.</span></div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-58105222946134723012007-10-24T21:05:00.000+01:002007-10-24T21:09:11.983+01:00El llibertí<div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Va ser un dia intens, havia quedat per dinar amb amics que feia molt temps que no veia. A mesura que ens fem grans passa això, cadascú va seguint camins diferents i ens anem repartint pel món. Novetats de casaments, parelles que es fan i es desfan, canvis de pis i d’altres xafarderies. Després d’unes sessions fotogràfiques i per acabar el dia, tenia entrades pel <span style="color:#990000;"><strong>Poliorama</strong></span>, un teatre on l’escenari es veu bé des de qualsevol lloc. Nosaltres estàvem al galliner, havíem comprat les entrades tres dies abans i tret de que un altre dia triaria al costat d’un passadís, un cop van tancar els llums hi estava molt còmode.<br />N’esperava una mica més de l’obra, suposo que tot el dia <strong><span style="color:#990000;">voltant per Barcelona</span></strong> em va deixar una mica cansada i potser no la vaig seguir amb tota l’atenció que li hagués fet falta. Amb això no vull dir que no m’agrades, m’ho vaig passar bé i vaig riure força.<br />El <strong><span style="color:#990000;">llibertí és Diderot</span></strong>, un home de mitjana edat que va de flor en flor. Li encarreguen que defineixi el concepte de “moral” per l’enciclopèdia que estan fent. Diderot s’intentarà refugiar en una de les estances de la casa d’un baró. Durant tota l’obra l’aniran interrompent diverses dones, una pintora, la filla del baró, la seva pròpia filla i la seva dona, que intentaran seduir-lo, enganyar-lo i discutir-s’hi. Us deixo el final per vosaltres, haurà aconseguit definir la moral i enviar-ho a l’impremta per tancar el volum de l’enciclopèdia???</span> </div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com36tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-1763681072990815802007-09-26T08:37:00.000+01:002007-09-26T09:10:10.817+01:00Vic-Sant Pere de Casserres (20Km)<div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Aquest cap de setmana tocava anar d’excursió, una caminada per <strong><span style="color:#660000;">Osona</span></strong>. En tenia ganes i encara vaig anar-hi amb més tranquil·litat quan em va dir que hi aniríem els dos sols, això volia dir que aniria al meu ritme i no em feia cosa demanar-li parar un momentet. Haig de dir que no vaig patir gaire, suar...moltíssim. Es seguia el <strong><span style="color:#660000;">Petit Recorregut C-40</span></strong> (Catalunya 40), senyalitzat amb franges blanques i grogues, algun tram s’unia al GR-2 i per tant també trobàvem ratlles vermelles. Un recorregut de<strong> <span style="color:#660000;">20Km amb un desnivell de 450m</span></strong>, d’una <span style="color:#660000;"><strong>durada de 4’25h.</strong></span></span></div><span style="color:#660000;"><strong><div align="justify"><br /><span style="font-family:verdana;"></span></strong></span></div><span style="font-family:verdana;">La caminada començava a la <span style="color:#660000;"><strong>plaça major de Vic</strong></span> a les 8-8:30h on ens vam inscriure i ens vam penjar el dorsal. Tot seguit a començar a caminar fins a dirigir-nos a les afores de Vic. Vam arribar al <span style="color:#660000;"><strong>pont del Bruguer</strong></span> d’estil gòtic (sXVI) que et porta a tres camins, nosaltres vam agafar el de l’esquerra fins creuar l’eix i dirigir-nos cap a <span style="color:#660000;"><strong>l’ermita de Sant Jordi</strong></span> (on Jacint Verdaguer cantà la seva primera missa), davant hi ha el <strong><span style="color:#660000;">dolmen de Puigseslloses</span></strong>.<br /></span><div align="justify"><br /><span style="font-family:verdana;">Continuem el camí i travessem la riera per agafar camí cap a Tavèrnoles. Abans d’entrar a bosc em van indicar on era el <span style="color:#660000;"><strong>Castell de Savassona</strong></span> (que queda pendent per un altre dia). Primer avituallament a Tavèrnoles (un tallet de coca i xocolata + aigua), no ens vam parar, haig de reconèixer que menjar coca mentre segueixes una pujada, té lo seu. A destacar l’esglèsia romànica de <span style="color:#660000;"><strong>St Esteve de Tavèrnoles</strong></span>. Tot seguit a bon pas i amb un canvi de direcció ben brusc per anar direcció a l’urbanització de Fussimanya. Abans però hi haurà una pujadeta fins arribar al <strong><span style="color:#660000;">Pla de Savassona</span></strong>. Ben bé abans d’arribar a l’esplanada on vam esmorzar (entrepà de botifarra + aigua + mandarina + fanta de taronja) a la dreta vam poder veure la <span style="color:#660000;"><strong>Pedra dels Sacrificis amb inscripcions dels ibers.</strong></span> </span></div><div align="justify"><br /><span style="font-family:verdana;">Després d’esmorzar i abans de seguir el recorregut, ja que ho teníem a prop, vam arribar-nos a <strong><span style="color:#660000;">l’ermita de Sant Feliuet de Savassona</span></strong>, molt petitona però amb unes vistes perfectes. Un cop vam acabar la visita, vam tornar a la clariana i vam continuar el camí. Una estona dins al bosc fins sortir-ne i veure el recorregut del<strong><span style="color:#660000;"> Ter</span></strong>. Ara si que vam arribar a l’urbanització de <strong><span style="color:#660000;">Fussimanya</span></strong> i hi havia una petita pujada, potser amb la que més vaig suar. Segon Avituallament prop de l’Hostal Fussimanya (mandarina + aigua) i últims esforços. Creuem el Torrent de l’Infern i continuem pujant per bosc fins al arribar a una cruïlla de pistes, triarem el camí de l’esquerre. Més bufets fins sortir de bosc i directes cap a St Pere de Casserres. Aquest últim tros és molt bonic, unes vistes del <strong><span style="color:#660000;">Pantà de Sau i dels meandres del Ter</span></strong> molt atractives per qualsevol que portés màquina fotogràfica.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"> </span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span></div><span style="font-family:verdana;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5114417818928300594" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi08Y0IP9FKsQX8zDcHFEe6RoyEJqgfSF7tnS5bwW1BN6KuaLiLmuISMJAR9VoqZTBtQ10kTK56pS7gSqm1witAh3kPkXSaCneHiVATqFHFUPeI47AqhaMxOOT-lfsKQP5uRq4u-Ylk3ms/s320/st+pere.jpg" border="0" /> </span><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">I per fi veiem el destí: <span style="color:#660000;"><strong>Sant Pere de Casserres</strong></span>. És l’únic monestir de l’orde benedictí. Era un antic castell dels vescomtes d’Osona-Cardona que van fundar el monestir. I aquí em va explicar la <strong><span style="color:#336666;">llegenda</span></strong>. <em><span style="color:#ff6600;">Es veu que el monestir va ser fundat sobre les relíquies d’un infant dels vescomtes que es va conservar momificat, el qual, tres dies després d’haver nascut, va parlar i va dir que no viuria més de 30 dies i que un cop mort el seu cos fos posat dins d’una arca tancada, sobre una mula. Allà on s’aturés l’animal s’havia d’edificar un monestir sota l’evocació de Sant Pere.</span></em> Actualment hi ha dues exposicions, una dels papers de Salamanca i l’altre permanent que ens explica la vida dels monjos. </span></div><div align="justify"><br /><span style="font-family:verdana;">Una excursió perfecte per fer un dia de cap de setmana, no em faria res tornar-hi, em va agradar molt i em queden pendents algunes fotografies <span style="font-size:78%;">(aquesta que veieu és extreta de les rutes del palau robert). </span></span></div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com110tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-60520087766192873882007-09-18T22:51:00.000+01:002007-09-18T22:56:52.218+01:00MMVV<div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Aquest cap de setmana hi havia el <strong><span style="color:#990000;">Mercat de Música Viva de Vic</span></strong>. Podies trobar a cada racó un grup de música amb estils be<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlZ3Kb5tw9onxWBmlLpPgm2CzV0_7wTPdBU0wuJvLLDh70Yt2Hbj_YEC5HvvNonq7ogyKF2uOTsdfVNxb24YUYAurtPw-oQcrQd9DhjQPc27R7WyyInJTMPNMbN-eV1-HpEDlXZGU1KXE/s1600-h/A00402.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5111665705616430946" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 149px" height="127" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlZ3Kb5tw9onxWBmlLpPgm2CzV0_7wTPdBU0wuJvLLDh70Yt2Hbj_YEC5HvvNonq7ogyKF2uOTsdfVNxb24YUYAurtPw-oQcrQd9DhjQPc27R7WyyInJTMPNMbN-eV1-HpEDlXZGU1KXE/s320/A00402.jpg" width="320" border="0" /></a>n diferents, heavy, rock, gospel, tradicional etc...per tots els gustos. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">A destacar <em><span style="color:#990000;">l’Orchestra Fireluche</span></em> que compon música a partir d’intruments de joguina o altres estris que trobem a casa. Una opció diferent i amb molt ritme que feia moure a qualsevol que passes per la plaça major. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Música a totes hores i acompanyada de bon temps, potser per anar dient adéu aquestes nits d’estiu.</span></div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-15224044323991251812007-08-29T23:52:00.000+01:002007-08-30T00:02:30.650+01:00Coses de les no vacances<div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Quasi a finals d’estiu amb <strong><span style="color:#990000;">l’operació tornada</span></strong> trucant a la porta. Encara no he fet vacances, potser cap a finals d’octubre, s’hi estarà fresquet. De moment aprofitant els moments lliures per llegir una miqueta, anar al cine, xerrar o anar a prendre algo (i encara que no ho sapigueu llegint els vostres blogs, benu, dels que estaveu per aquí, tot i que no se’m veia). </span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Vaig llegir <span style="color:#990000;"><strong>“Viatges per l’escriptorium” de Paul Auster</strong></span>. 157 pàgines fàcils de llegir. Una barreja entre la realitat i la ficció, està ben escrit, la història em va agradar fins que faltaven 5 pàgines, potser perquè volia que acabés d’una altra manera. Pels que el vulgueu llegir potser deixeu aquestes línies, que faré un breu resum del llibre. Comença intrigant, fent-te buscar la relació de cada una de les peces i personatges que hi surten. El senyor Blank és el protagonista, un home confós, que busca les pistes com fem nosaltres i que al final del llibre sabrà menys del que hem descobert. Una lluita entre els pensaments, creació de l’autor i aquest mateix. Pels que heu llegit els seus llibres, potser us serà més fàcil relacionar-ho tot. Els personatges són els protagonistes de les seves obres i ell, l’home atormentat. Va ser un bon regal.</span></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrUcwCkASBPFc7FheFehyphenhyphenc8m0WULEiKSB_KK5SvsMiOxq3mQ2hX0-uOaWGNdSfujlZlGvoNZd-ydwr7njppNU1De711Y4EcHCCDsaTV9gOq0l-O4dQWTkyz1Hl8fJA_TAYEuTD7fYbYdI/s1600-h/1498.png"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5104260904660505842" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrUcwCkASBPFc7FheFehyphenhyphenc8m0WULEiKSB_KK5SvsMiOxq3mQ2hX0-uOaWGNdSfujlZlGvoNZd-ydwr7njppNU1De711Y4EcHCCDsaTV9gOq0l-O4dQWTkyz1Hl8fJA_TAYEuTD7fYbYdI/s320/1498.png" border="0" /></a><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">De cinema <strong><span style="color:#990000;">“El club dels suïcides”,</span></strong> tracta un tema trist, ara no farem el debat de si és una escapada ràpid dels problemes o al contrari. Però matar-se ha de ser difícil. Total, que arrel d’un llibre, un grup que va a teràpia per no suïcidar-se, s’ajunten per triar, a partir d’un joc de cartes, qui serà la víctima i qui haurà de matar. Això sona a trist, a intriga....però jo no vaig poder parar de riure. Us l’aconsello, passareu una molt bona estona i riure sempre allarga la vida.</span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">M’agrada tenir bones <strong><span style="color:#990000;">converses</span></strong>, que m’expliquin coses, compartir diferents punts de vista i clar......que m’ha arribat una factura de mòbil mai vista!!!!! No m’ha fet mal, gens gens, és el que hi ha. L’únic que fa una mica de ràbia, és com s’aprofita telefònica de les ganes que tenim de tenir a prop els que estimem.</span></div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-4833483734210619392007-08-06T21:47:00.000+01:002007-08-06T22:11:47.897+01:00Infraestructures<div align="justify"><span style="font-family:verdana;">El diumenge al matí quan vaig sortir de la feina, em vaig comprar la Vanguardia. Hi havia el titular <span style="color:#990000;"><strong>"Infraestructuras en coma"</strong></span> i em va cridar l'atenció, què més podia passar després de que falli tot el que falla???? Doncs una <strong><span style="color:#990000;">cua monumental a la AP-7</span></strong>. Em vaig alegrar d'haver treballat tot el dissabte i no malgastar temps fent Km dins al cotxe..... </span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Avui moltes de les tertúlies en parlaven. El curiós de tot plegat és que encara es qüestioni alçar les barreres quan hi ha un colapse així, perquè clar....hem de recordar que hi ha els <strong><span style="color:#990000;">peatges</span></strong> i en principi tu <strong><span style="color:#990000;">pagues</span></strong> una autopista, una via ràpida. Ja és escandalós haver de pagar per una horeta de camí, encara més si aniries més ràpid caminant que no amb el cotxe. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Després de veure que realment el que deien que invertien a catalunya no era tal cosa (això ho sabíem tots), a vera com ho solucionen. Però siguem realistes.....qui patirà les conseqüències de que alguns no hagin fet la seva feina, serem els usuaris, és a dir, tots els que paguem aquestes xifres d'impostos que no s'acaben d'entendre gaire bé. Cal pagar tant per tenir un país que no tira???</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Anem sumant: renfe, aeroport, apagada de dies, carreteres.......<strong><span style="color:#990000;">ja n'estem una mica farts</span></strong>, com ho hem de dir perquè algú ens escolti?</span></div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-18970118518409429482007-07-27T23:28:00.000+01:002007-07-28T00:41:06.135+01:00Gra de Fajol<span style="font-family:verdana;">Feia dies que m’estava preparant per pujar aquesta <span style="color:#990000;"><strong>muntanya</strong></span>. És veritat que no n’hi ha per tant, però si que és difícil per algú que no va a caminar habitualment.</span> <div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span></div><div><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">A les 8h del matí vam agafar el cotxe i de camí cap a <span style="color:#990000;"><strong>Vallter 2000</strong></span>. El vam deixar en una de les corbes properes al refugi. No sabeu el que em va arribar a costar aquest tros, i només era el principi. </span></div><div><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Mentre vas pujant el riu et queda a mà esquerra i tant el soroll de l’aigua com el paisatge que l’envolta és fantàstic. Al arribar al <span style="color:#990000;"><strong>Refugi d'Ull de Ter</strong></span>, jo vaig aprofitar per seure al costat de la font i esperar que la respiració tornés a un estat més tranquil. Li vaig suplicar unes quantes vegades que m’abandonés allà mateix, que ja l’esperava que baixés. Però no el vaig convèncer i em vaig tornar a carregar la motxilla a l’esquena. </span></div><div><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwzC973dTJ5-mrkM36i991yd3PumNgfrIY-yUbqfyC-JKRF7f-MXBUt-JG7ET5j0tyvv-C3702mYfX2HR6JZKayVApBn3F_klpOQFUfjtzFevDWAi8TUP99ENCnQj_bBTFlL6dnAwq1HI/s1600-h/muntanya+013.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092020778780035858" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwzC973dTJ5-mrkM36i991yd3PumNgfrIY-yUbqfyC-JKRF7f-MXBUt-JG7ET5j0tyvv-C3702mYfX2HR6JZKayVApBn3F_klpOQFUfjtzFevDWAi8TUP99ENCnQj_bBTFlL6dnAwq1HI/s320/muntanya+013.jpg" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;">Des del refugi estant, es veia el nostre objectiu a l’esquerre, però encara quedava creuar un tros de prat on hi havia unes vaques pasturant tranquil.lament. Després una pujada bastant dura fins arribar al <span style="color:#990000;"><strong>Coll de la Marrana</strong></span>. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">A la seva esquerre es veia el Gra de Fajol i a la dreta Bastiments (que millor per un altre dia). </span><span style="font-family:verdana;">Al arribar al Coll de la Marrana sort en vam tenir d’unes pedres acumulades, que van servir per resguardar-nos una estona del fort vent que bufava allà dalt. Vam seure per beure i aprofitar fer alguna foto. Des d’allà asseguda ja veia el cim del <strong><span style="color:#990000;">Gra de Fajol</span></strong>. </span><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">El camí es veia força bé, bàsicament anar pujant les roques, el més complicat va ser, fer-ho amb aquell vent que em feia anar de tort. Tot i les meves queixes vaig arribar al cim, la boira s’acostava i ens va fer marxar d’allà dalt més ràpid del que hagués volgut. </span></div><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi21xPW55JwgjBbncp63wHJTrKcdz9pGTZ3a-9Bk8lNQnr3YDWZlWuICci3hcMue4_TYGDFwT69-7MCbXSu2AVWToj4EMj63hhN04kG1dUFvfwH42sXDnRXkCrmppj0Q5OtEJQMoKyxdJ8/s1600-h/muntanya+003.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092022423752510242" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi21xPW55JwgjBbncp63wHJTrKcdz9pGTZ3a-9Bk8lNQnr3YDWZlWuICci3hcMue4_TYGDFwT69-7MCbXSu2AVWToj4EMj63hhN04kG1dUFvfwH42sXDnRXkCrmppj0Q5OtEJQMoKyxdJ8/s320/muntanya+003.jpg" border="0" /></a></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><div><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">A la baixada en vaig tenir sort que ell portava pals i me’n va deixar un, si no segur que algun cop amb les relliscades, hagués acabat a terra, ara el que patien eren les cames. </span><span style="font-family:verdana;">I de nou cap al refugi i al cotxe.</span></div><div><br /><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Va estar molt bé....si, vaig patir bastant, però va valer la pena, pel paisatge, pel dia, pel meu “guia” que va tenir una paciència de sant. </span></div><div><br /><br /></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;color:#990000;"><strong>Resumint:</strong></span></div><div align="justify"><strong><span style="font-family:Verdana;color:#990000;"></span></strong></div><div align="justify"><strong><span style="color:#990000;"></span></strong></div><ul><li><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#990000;"><strong>Vallter 2000---2100m</strong></span></div></li><li><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#990000;"><strong>Refugi d’Ull de Ter---2235m</strong></span></div></li><li><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#990000;"><strong>Coll de la Marrana---2530m</strong></span></div></li><li><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#990000;"><strong>Gra de Fajol---2712m</strong></span></div></li></ul>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-35693647185775677662007-07-20T21:59:00.000+01:002007-07-20T22:22:08.904+01:00Veritats o Mentides?<span style="font-family:verdana;">Fa bastants dies (sorry...molta feina) que en </span><a href="http://gatot84.blogspot.com/"><span style="font-family:verdana;color:#990000;"><strong>Gatot</strong></span></a><span style="font-family:verdana;"> em va passar aquest meme...... Havia de fer <span style="color:#990000;"><strong>12 afirmacions</strong></span> i d'aquestes, <span style="color:#990000;"><strong>dues havien de ser mentida</strong></span>. Que sapigueu que jo no sé dir mentides :DDD</span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><br /><ol><li><span style="font-family:verdana;">El meu <span style="color:#990000;"><strong>gos</strong></span> es va escapar i va parar la circulació d'una carretera, seient al mig de la continua.</span></li><li><span style="font-family:verdana;">He cantat al <span style="color:#990000;"><strong>Palau Sant Jordi</strong></span></span></li><li><span style="font-family:verdana;">Vaig fer un 6 a la<strong> <span style="color:#990000;">loteria</span></strong>, però la meva mare va oblidar tirar la butlleta.</span></li><li><span style="font-family:verdana;">Vaig caure a les vies del <span style="color:#990000;"><strong>tren</strong></span>, entre el tren i l’andana, només un noi em va ajudar a sortir del forat.</span></li><li><span style="font-family:verdana;">No he <strong><span style="color:#990000;">conduit</span></strong> mai una moto, només hi he pujat en una ocasió. Pel que fa al cotxe, el porto des dels 18, només he tingut un accident en una rotonda, se’m va endur una furgoneta.</span></li><li><span style="font-family:verdana;">Ahir em va caure una llauna de <strong><span style="color:#990000;">coca-cola</span></strong> al super, va trencar-se i vaig quedar molla de coca-cola de cap a peus.</span></li><li><span style="font-family:verdana;">He perdut 5<strong><span style="color:#990000;"> Kg</span></strong></span></li><li><span style="font-family:verdana;">Vaig fer el meu primer <span style="color:#990000;"><strong>salt en tàndem</strong></span> a l'aeroclub d’empuriabrava.</span></li><li><span style="font-family:verdana;">En un recital de <strong><span style="color:#990000;">piano</span></strong> vaig tenir un lapsus, ja no recordava què havia de tocar, els dits no tiraven. Vaig mirar el públic i vaig marxar.</span></li><li><span style="font-family:verdana;">Diumenge pujaré una muntanya, al no estar acostumada m’he passat unes setmanes anant al <strong><span style="color:#990000;">gimnàs</span></strong> a fer una mica de bici per agafar fondo.</span></li><li><span style="font-family:verdana;">Vaig arreglar un <strong><span style="color:#990000;">endoll </span></strong>del menjador i al mirar si funcionava va haver-hi una petita explosió, amb una petita flama i va saltar el diferencial.</span></li><li><span style="font-family:verdana;">Fa uns anys al <strong><span style="color:#990000;">pis d’estudiants</span></strong>, en època d’examens, va trucar a la porta un noi que ens venia a fer un striptease, li vam dir que s’havia equivocat de pis i ell insistint que no. Al final va marxar.</span></li></ol><p><span style="font-family:Verdana;">Ja ho teniu ben clar??</span></p><p><span style="font-family:Verdana;">Bones vacances pels que sigueu afortunats de fer-ne!!!</span></p><p><span style="font-family:Verdana;">I el meme el pot fer qui vulgui!!</span></p>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-8957451752727786762007-07-04T23:03:00.000+01:002007-07-04T23:24:15.503+01:00La dona del navegant<div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;color:#990000;">1 . NORAIS </span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;color:#990000;"></span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;color:#990000;"></span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;color:#990000;">III</span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;"></span></strong></div><div align="left"><span style="font-family:verdana;">A prop de mi he escoltat la teva veu,</span></div><div align="left"><span style="font-family:verdana;">una suau conversa pels carrers.</span></div><div align="left"><span style="font-family:verdana;">La nostra intimitat fa tremolar</span></div><div align="left"><span style="font-family:verdana;">com un senyal la meva brusa blanca.</span></div><div align="left"><span style="font-family:verdana;">Des de la dàrsena he escoltat el vent</span></div><div align="left"><span style="font-family:verdana;">que sempre em parla com si fossis tu.</span></div><div align="left"><span style="font-family:verdana;">La mar de tarda és com la solitud</span></div><div align="left"><span style="font-family:verdana;">de la meva pell nua sota robes</span></div><div align="left"><span style="font-family:verdana;">amb els colors magnànims del ponent.</span></div><div align="left"><span style="font-family:verdana;">La solitud s'escau a la pell bruna</span></div><div align="left"><span style="font-family:verdana;">com un vestit de fil.</span></div><div align="left"><span style="font-family:verdana;">Tu somrius als rosers de les onades</span></div><div align="left"><span style="font-family:verdana;">vermelloses i lentes del crepuscle.</span></div><div align="left"><span style="font-family:verdana;">Ets la mar, al davant del faralló,</span></div><div align="left"><span style="font-family:verdana;">que deixa espurnes d'aigua al meu cabell.</span></div><div align="left"><span style="font-family:verdana;"></span></div><div align="center"><span style="font-family:verdana;color:#990000;"><strong>Joan Margarit</strong></span></div><div align="left"><span style="font-family:verdana;"></span></div><div align="right"><span style="font-family:verdana;">Tret de <em><strong>Poesia Amorosa Completa</strong></em> 1980-2000</span></div><div align="right"> </div><div align="right"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><div align="left"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Avegades és ben difícil poder dir els sentiments amb paraules senzilles i molt intenses. Però trobes texts i poesia que ajuden una mica, paraules encertades per dir el que es pensa. Tot el llibre és una delícia.</span></div><div align="right"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><div align="left"></div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com30tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-86204329122937510472007-06-26T23:18:00.000+01:002007-06-26T23:31:55.835+01:00Praga<div><br /></div><div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVyoq35wZLl0mZkxqdjqUJ_RV6NsanNT2aMKl5VkvmQo9KkTMwTYt-gBcidqNrhtkuUNVb7twiWxZPMUYb8hX_V3OyQsydO-aWVghUVEk4TDkokXr_73NLwjigo8mLFrccTn0gHJnroyQ/s1600-h/praga1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5080501720085011826" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVyoq35wZLl0mZkxqdjqUJ_RV6NsanNT2aMKl5VkvmQo9KkTMwTYt-gBcidqNrhtkuUNVb7twiWxZPMUYb8hX_V3OyQsydO-aWVghUVEk4TDkokXr_73NLwjigo8mLFrccTn0gHJnroyQ/s200/praga1.jpg" border="0" /></a> <span style="font-family:verdana;">No explicaré el viatge com si repassés la guia que em vaig comprar. Van ser uns dies de caminar molt, de posar els <span style="color:#990000;"><strong>sentits</strong></span> a flor de pell (com em vau aconsellar) per poder captar tot el que m'envoltava. Al arribar, ens vam dirigir cap a l'hostal, un lloc curiós. Per arribar-hi havíem de passar sota unes llums de neó vermelles que indicaven l'entrada d'un cabaret. Primer pensament: On ens hem posat!. Però les coses anaven bé, tret de que era un 3r pis sense ascensor. El lloc era molt net i tranquil, encara més amb el "segurata" sota les llums de neó. Un cop vam deixar les maletes ens vam calçar les bambes i vam anar a descobrir el que ens podia oferir la ciutat. <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJVumkzhiyJHHO2fYj-B_rkSYu3JoS3rRer_wqoYcDFm0wsmb75Of-7CsJynzK-xYV5KWg_WAp4MCprqdwZ4yKreqXbI-4Dujtp_3YFQB-tybbILrsLEgrgxSwp5si2S6Faw5xEzT9ujw/s1600-h/praga3.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5080502085157232002" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 133px; CURSOR: hand; HEIGHT: 202px" height="201" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJVumkzhiyJHHO2fYj-B_rkSYu3JoS3rRer_wqoYcDFm0wsmb75Of-7CsJynzK-xYV5KWg_WAp4MCprqdwZ4yKreqXbI-4Dujtp_3YFQB-tybbILrsLEgrgxSwp5si2S6Faw5xEzT9ujw/s200/praga3.jpg" width="125" border="0" /></a><br /><br />Del <strong><span style="color:#990000;">Museu Nacional</span></strong> passant per la <strong><span style="color:#990000;">Plaça Wenceslau</span></strong> (aquest ens el trobàvem a tot arreu) i cap a la part de la <strong><span style="color:#990000;">Ciutat Vella</span></strong> on hi havia l'ajuntament amb un rellotge especial, quan marcava les hores hi surten els 12 apòstols a saludar tots els turistes que pacients esperàvem per fer la foto. Després caminar fins al <strong><span style="color:#990000;">riu Moldava</span></strong> i creuar el <strong><span style="color:#990000;">pont d'en Carlos</span></strong>, envoltat de Sants a cada banda i on vaig descobrir perquè la pedra era tant fosca. Es veu que conté molt ferro i al oxidar-se queda ràpidament d'aquest color. Va ser en aquest pont on vam veure una escena amorosa. Una dona amb vestit vermell recolzada al pont i abraçat a ella, un noi bastant més jove. Entra la parella i una de les estàtues tenien una bossa on hi amagaven dues copes de cava que anaven tastant entre petó i petó. I tot envoltat de música que sona a tothora. A l'altre banda del pont, el barri de <strong><span style="color:#990000;">Malá Strana</span></strong> on hi havia diversos canals que arribaven al Moldava.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQh7k_RTmrsCSrnny5kPxGQmDjXJKjwwqnTBnwjKR_d00aKGAT4VBUDuBMxXJ9lVf9OhAtfiReXWrfWSJrP4M5-Ij9lAsDK4m0h7U53qnifH7xY5StS9tSdqnA4truz5Mao6RUyqs94qM/s1600-h/praga2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5080502484589190546" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQh7k_RTmrsCSrnny5kPxGQmDjXJKjwwqnTBnwjKR_d00aKGAT4VBUDuBMxXJ9lVf9OhAtfiReXWrfWSJrP4M5-Ij9lAsDK4m0h7U53qnifH7xY5StS9tSdqnA4truz5Mao6RUyqs94qM/s200/praga2.jpg" border="0" /></a><br />Durant aquests dies també em va tocar pujar al <strong><span style="color:#990000;">Castell </span></strong>i recorre'l de dalt a baix i de baix a dalt. Dins hi ha la <strong><span style="color:#990000;">catedral</span></strong> on la Cyrana em va fer pujar 300 esglaons i encara no sé com vaig sobreviure, pensava que el cor em sortiria de lloc. Sales grans, habitacions que plenes de teles extraordinàries i de vellut deurien haver donat un aire de riquesa, així nu ja era tot un espectacle.<br /><br />Després fins al <strong><span style="color:#990000;">Barri Jueu</span></strong>, recórrer el cementiri i les diferent sinagogues fins a l'hora que tancaven. I per refer-nos, deixar descansar els peus i agafar una mica d'alè, una estona al cafè <strong><span style="color:#990000;">Kafka</span></strong> (vaig provar de la Cyrana, el té Kafka: suc de llimona, suc de taronja, té verd, vodka i canyella) on podies demanar substàncies per revifar un mort!! I sobretot, no deixar-me la cervesa, que és molt bona i més densa, però no tant forta com la d'aquí. </span></div><span style="font-family:verdana;"><div align="justify"><br />Per acabar aquests dies, una tarda a l'<strong><span style="color:#990000;">Òpera</span></strong> veient un ballet (justament els dies que hi anàvem no feien òpera), la Cinderella, sembla estrany la diferència de preus per aconseguir entrades, no m'estranya que estigués ple de gent de totes les edats. </span></div><span style="font-family:verdana;"><div align="justify"><br /><strong><span style="color:#990000;">En resum</span></strong>: Un viatge preparat a l'últim moment i sense pensar-ho gaire. <strong><span style="color:#990000;">Una ciutat molt romàntica, amb molts colors, bona cervesa i amb molta música, realment per tornar-hi. </span></strong></span></div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-43937768477039079412007-06-21T22:52:00.000+01:002007-06-21T23:07:02.680+01:00Feina<div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Estic molt <strong><span style="color:#990000;">cansada</span></strong>, ara arribo de la feina i ja porto tres dies fent jornada de 15h (entre el 2n i 3r una jornada de 8h). Impossible posar-me amb el blog. Us vaig llegint, però no hi ha temps per fer un post mínimament decent!! Algú hauria de pensar que la gent té límits, cal cuidar als treballadors, que si no acaben petant. I per això suposo que el destí em premia treballant aquest cap de setmana. Sort que per la revetlla, encara que hagi d'anar a dormir d'hora i si el murphy aquest no apareix a aixefar-ho tot, aniré a celebrar-ho una mica. Que sopar amb una bona companyia sempre està molt bé i més si és una nit com diuen, màgica.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;color:#990000;"><strong>Bona revetlla a tots!!!! </strong></span></div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-91990220166986638682007-06-02T21:57:00.000+01:002007-06-03T21:46:55.064+01:00Meme: Imatges amb missatge<div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Ja fa temps que em van proposar de fer un post amb aquest meme, tant en <a href="http://waipueduca.blogspot.com/"><span style="color:#990000;"><strong>Joan</strong></span></a> com en <a href="http://cucadellum.blogspot.com/"><span style="color:#990000;"><strong>Tondo</strong></span></a> i vaig dir que trobaria una mica de temps, sembla que ara era el moment. Es tractava de posar una foto i afegir-hi un missatge de pau, gentilesa, gratitut, alguna reflexió, etc...<br /><br />La foto que vaig trobar és del <span style="color:#990000;"><strong>World Press Photo</strong></span>, a tota la pàgina web hi podeu trobar fotos realment fantàstiques, en moltes d’elles s'hi reflexa el patiment, desesperació, potser per anar recordant al "primer món" que hi ha més gent que existeix.<br /><br />Jo he triat <a href="http://www.worldpressphoto.org/index.php?option=com_photogallery&task=blogsection&amp;amp;amp;amp;id=15&Itemid=115&bandwidth=low"><strong><span style="color:#990000;">aquesta</span></strong></a>, la guanyadora del 1974, del <span style="color:#990000;"><strong>fotoperiodista Ovie Carter</strong></span>. </span><span style="font-family:verdana;">De sempre en tots els conflictes el que surt més perjudicat és el més feble i els nens són un dels oblidats. Persones que se’ls hi roba el temps que hauria de ser el més feliç i el millor per recordar</span>. </div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">I per acabar tenia una foto que vaig fer de camí a Andorra, però ara no aconsegueixo trobar-la entre tants arxius (ho reeditaré), en resum de la foto no trobada: avegades les bèsties semblen més civilitzades que les persones.....si, és que avui he tornat a mirar les notícies.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Per cert, dedicat a la meva sister que es queixava que als altres blogs (per on passeja en silenci) tenien links i jo no en sabia posar jejejeje.</span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Evidentment, el meme el pot fer qui li vingui de gust!!!!</span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">-------------------------------------------------</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Aquí la foto que havia de buscar, eh és bonica!</span></div><br /><div align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5071939826369378306" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2Y03iuObhB6gRSVq-zhbNKno1G62t-6vtqMwqyYeAbnDMlo8pSYuVa5antPTnBtPiv9S8BZ1yWzNROTL5jsbeFVsv9mssyX4-h0q2UwJ_YSPe-3W6BVwDN0zwYaIYN5CRphBHdE4NfVM/s200/olimpus+1+036.jpg" border="0" /></div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-44363281535699251362007-05-26T14:44:00.000+01:002007-05-26T15:15:12.543+01:00Consumisme<div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Abans de marxar de vacances, se'm va <span style="color:#cc0000;"><strong>espatllar la TV</strong></span> que tinc al micropis. No és que la miri gaire, però una hora al vespre la tinc engegada. Per tant, vaig decidir de comprar-ne una altra.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Pensava que seria una cosa fàcil, anar a una botiga, mirar quina m'agrada o més ben dit, quina s'ajusta al preu i apa, cap a casa.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Diem que vaig anar a 3 botigues, a cap d'elles (i botigues bastant conegudes) tenien stock, només les que hi havia de mostra. Tot s'ha de dir que en volia una de tubo i vaig deixar-ho per un altre dia.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Avui al matí he anat a un altre centre comercial mooooooolt conegut i al cap d'una bona estona d'estar davant de les TVs s'ha apropat un noi prou simpàtic.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#009900;">-hola que t'atenen?</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#33ccff;">-no. Mira, es que voldria una TV com aquesta d'aquí.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#009900;">-és que no en tenim ara, te l'hauríem de demanar, trigaria una setmana o una mica més.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#33ccff;">-una setmana o més?</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#009900;">-si, es que ara les que es compren són les de plasma que per 500eurus més ja la tens.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#33ccff;">-ahhh 500 eurus més, és més de la meitat del meu sou, per això vull una de tubo.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#009900;">-doncs saps què? passejant per la ciutat hi ha botigues que en podries trobar, com a can xxx o can xxx, la tecnologia és així.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#33ccff;">-vale (una mica desconcertada), doncs ja aniré a buscar la botiga número 5 i 6 a vera si en tenen (es que ni s'ha esforçat a vendre-me'n cap).</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;color:#33ccff;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;color:#000000;">Doncs això, fantàstic que la <span style="color:#cc0000;"><strong>tecnologia avanci</strong></span>, però com que no avancen igual els sous, potser ens hauríem de fer mirar aquesta febre consumista, no??</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Perquè pagar 800 eurus per una TV, quan una que en val 200 ja em dóna tot tot i tot el que vull?</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;color:#000000;">Al final d'aquí a 3 dies en tindré una de 200 eurus i mira a vera si realment pot durar una mica més dels dos anyets de garantia. Tot s'ha de dir, les coses no es fan com es feien, perquè la que s'ha espatllat feia uns 15 anys que funcionava, dubto que la nova duri tant.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;color:#000000;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;color:#000000;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;color:#cc0000;"><strong>Perdoneu per trencar el dia de reflexió, continueu pensant :)</strong></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#000000;"></span></div><div align="justify"><span style="color:#000000;"></span></div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-19945036942097304682007-05-19T11:02:00.000+01:002007-05-19T11:12:58.638+01:00Fent la maleta<div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Aquesta setmana he portat uns horaris impossible, suposo que per això encara no m'he fet a l'idea que demà al matí agafo un avió cap a <span style="color:#cc0000;"><strong>Praga</strong></span>. Acabo de recollir quatre coses per mirar que no em faltés res important que encara tinc temps d'anar a comprar. No he mirat la guia, no he fet cap planning de què haig d'anar a veure....una mica desastre. Però ja tinc pensat que l'avió tindré temps de fer-ho tot i millor estigui entretinguda. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">No sabeu el pànic que tinc al pujar en aquests aparells......és igual que sigui de ciències (que les lletres m'encanten i no faig mai distincions)...però aquella cosa metàl.lica que pesa tant....que s'aguanti allà dalt.....em vaig repetint: "euria, tot anirà bé".</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Marxo amb <strong><span style="color:#cc0000;">mil coses pendents</span></strong>, en contestar tots els vostres posts que tinc endarrerits, a fer el meme del Joan i del Tondo, a posar un post nou que tenia començat, però tot ho faré quan arribi.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Cuideu-vos molt!!!</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Ptons a tots i fins ara!!</span></div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-7720935986960727102007-05-13T15:15:00.000+01:002007-05-13T16:08:35.408+01:00Girona, temps de Flors 2007<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZyUFX6FSoyaxy_seHcq4fOsu2hIcW0QjNZLigElJFuRqfyK3C4P1g9lMMBaoMEjH_WiMZertJ5tOPUpCFjhQ5Oec0mCujbeUfZT-BS35SZ8ARYX7bhKrUSbCwbvoVs7T3LHLwRNsf11s/s1600-h/temps+de+flors+006.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5064060629390863842" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZyUFX6FSoyaxy_seHcq4fOsu2hIcW0QjNZLigElJFuRqfyK3C4P1g9lMMBaoMEjH_WiMZertJ5tOPUpCFjhQ5Oec0mCujbeUfZT-BS35SZ8ARYX7bhKrUSbCwbvoVs7T3LHLwRNsf11s/s200/temps+de+flors+006.jpg" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;">Per sort aquest cap de setmana no em tocava treballar. Just a la tarda, a l'hora de ple sol, vam decidir anar a donar una volta per <strong><span style="color:#cc0000;">Girona i mirar les flors</span></strong>. No cal dir que per trobar aparcament va ser com fer una gimcana. </span><span style="font-family:Verdana;">Vam començar per la <strong>Rambla</strong> i direcció cap a la Catedral pel <strong>Carrer de la Força</strong> que semblava que hi havia un riu de gent. I començar a entrar als patis i racons per veure com els havien arreglat. </span><br /></div><div align="justify"></div><div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE-kZ-OFfkXBJFyqpkOn4ZJnOu1gSi-dlngcLzm59m48IsKsQGtiIZUfNgHI7yljHhLvP4s6eu9DCGyMrUZL06YNXUKLHmCrrerhF-444BTPQmqD5Z9k_UIguc6q1SoY9uHfTTS-Bcq4E/s1600-h/temps+de+flors+026.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5064059465454726594" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" height="201" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE-kZ-OFfkXBJFyqpkOn4ZJnOu1gSi-dlngcLzm59m48IsKsQGtiIZUfNgHI7yljHhLvP4s6eu9DCGyMrUZL06YNXUKLHmCrrerhF-444BTPQmqD5Z9k_UIguc6q1SoY9uHfTTS-Bcq4E/s200/temps+de+flors+026.jpg" width="151" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;">I després de tanta riuada vam arribar a la <strong>Catedral</strong> que tant fantàstica com sempre, però que per mi li faltava molt color, una opinió totalment personal, clar. No vam poder fer les cues a l'esglèsia de <strong>St.Lluc</strong> ni la dels <strong>banys àrabs</strong> que potser m'hi arribaré el pròxim cap de setmana, eren massa llargues i ja anàvem tard. </span></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Si que vam arribar fins al monestir de <strong>St.Pere de Galligans</strong> i vam entrar en una esglèsia del costat, un dels llocs que vaig trobar més bonics.</span> <span style="font-family:verdana;">I d'allà al <strong>jardins del Doctor Figueres</strong> que estaven plens de papallones fetes amb flors i d'altre composicions. </span><br /></div><div align="justify"></div><div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCVpl06fbAP-R6rNk9qTPTqzflEuBLDMaPN4uiiWN5LYE0-q8lHx54WaiF5fZg61UAar-aI-oRJT3N8TxvnAyXEKAEZAVL8EET-LeuvyahmHEGbGz1oKv94NhjiBqZKxaA_Nl5DIMjwD4/s1600-h/temps+de+flors+032.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5064061015937920498" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCVpl06fbAP-R6rNk9qTPTqzflEuBLDMaPN4uiiWN5LYE0-q8lHx54WaiF5fZg61UAar-aI-oRJT3N8TxvnAyXEKAEZAVL8EET-LeuvyahmHEGbGz1oKv94NhjiBqZKxaA_Nl5DIMjwD4/s200/temps+de+flors+032.jpg" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;">Tot seguit vam pujar fins al <strong>claustre</strong> de la Catedral i vam decidir que ja en teniem prou, la panxa ens començava a avisar que era l'hora de sopar. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">A poc a poc vam arribar a la <em>Creperie</em> i per acabar la nit, un sant francisco escoltant una mica de música a la <em>Bohème</em>.</span></div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-89680593340371001842007-05-10T22:29:00.000+01:002007-05-10T22:46:29.242+01:00Spiderman 3<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh62FmKLL1Y-iSrUn1lXOdB9PjOYsUm7pbcbMZ03OUEBb2MJBb-HJUqGvydtIzQZBe_zp006Q61v-Xn3H5rKCqOXuwtjhinwiIquOI_bMFvEHQGBa_yKaRYCzxhBlzSppAGPDpnbjzxcbQ/s1600-h/spiderman.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5063049443765529922" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh62FmKLL1Y-iSrUn1lXOdB9PjOYsUm7pbcbMZ03OUEBb2MJBb-HJUqGvydtIzQZBe_zp006Q61v-Xn3H5rKCqOXuwtjhinwiIquOI_bMFvEHQGBa_yKaRYCzxhBlzSppAGPDpnbjzxcbQ/s320/spiderman.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"><strong>Direcció</strong>: Sam Raimi</span></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"><strong>Intèrprets</strong>: Tobey Maguire, Kirsten Dunst, James Franco, Thomas Haden Church, Topher Grace, Bryce Dallas Howard, James Cromwell, Rosemary Harris, J.K. Simmons </span></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"><strong>Gènere</strong>: Acció</span></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">El <span style="color:#990000;">Peter Parker</span> amb cara de bon noi que fa ràbia es transforma al posar-se una vestimenta negra vinguda de ves a saber quin lloc de l'espai. <span style="color:#990000;">Spiderman</span> es torna orgullós i no es cuida dels que es preocupen per ell. Apareixen uns quants dolents més: <span style="color:#990000;">l'Home de Sorra i Venom</span>. Però haurà de lluitar contra aquestes ganes de venjança i haurà de tornar a aconseguir ser més humil per poder ser el superheroi de la ciutat.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">No explico més.......que el final ja el sabeu, però millor veure'l. Estan prou bé els efectes especials. La sala estava plena, el pitjor de la peli? doncs la bandera dels Estats Units que ocupa tota la pantalla, en un moment concret de la peli....no té sentit que hi surti d'aquella manera...quin mal d'ulls!! El millor? la companyia.</span></div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-86516767414171189062007-05-05T13:00:00.000+01:002007-05-05T13:19:00.581+01:00Imprudència<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSdSptif_tWGx19hInvKsrV_UanWYbjSYTHEE_kHLqwcl6MW3EsHKXCi6PMT77Zhgc2aEgK9JuO7vJ5EG_GGZ-JSTO9Jhx_ztyDAIdXh4hvo6X5k__EwqZRzWzHtvDw2VBbjjlZenztHk/s1600-h/g002mh02.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5061046116399852850" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSdSptif_tWGx19hInvKsrV_UanWYbjSYTHEE_kHLqwcl6MW3EsHKXCi6PMT77Zhgc2aEgK9JuO7vJ5EG_GGZ-JSTO9Jhx_ztyDAIdXh4hvo6X5k__EwqZRzWzHtvDw2VBbjjlZenztHk/s320/g002mh02.jpg" border="0" /></a><br /><div></div><br /><p align="justify"><span style="font-family:verdana;">Això és el que podíem llegir aquest matí al Periódico i a la Vanguardia (la foto és del periódico), sap greu, però no us sé posar el link perquè ho pogueu llegir . </span></p><p align="justify"><span style="font-family:verdana;">Com es poden dir depen quines <strong><span style="color:#cc0000;">barbaritats?</span></strong> Sabeu aquest bon home (<span style="color:#cc0000;"><strong>Aznar</strong></span>) el que arriba a cobrar per estar jubilat i respresentar la figura d'un expresident? Vale que d'aquest no se'n pot esperar gaire res de bó.....però home que el tema és prou seriós. </span></p><p align="justify"><span style="font-family:verdana;">Que potser en aquell moment ja estava sota els efectes d'algun caldo excepcional, podria ser, però s'ha de vigilar el que es diu.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:verdana;">Més quan veiem tantes imprudències a la carretera i que és tant fàcil despistar-se i que passi alguna cosa. Si fos així, que només implica qui va a la seva....doncs allà ell/a, però si ha de tocar un altre...potser no tant li fa ehh!!! Que tots coneixem algú que ha patit un accident i dubto que els hi faci gràcia això. Clar que <span style="color:#cc0000;"><strong>tenim humor i pensaments ben diferents.</strong></span></span></p>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-89279736189973173602007-05-02T22:44:00.000+01:002007-05-02T22:48:18.200+01:00Il·lusió<div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Avegades les coses costen i hi has de posar esforços, però al final val la pena. Potser perquè tens ganes d’aconseguir el que persegueixes i per tant l’esforç no es percep com a tal.<br />Que hi ha coses que han de ser més fàcils, agafar-se amb més il·lusió. <span style="color:#990000;">Si no hi ha ganes i tot és un esforç des del principi, potser millor ni començar.<br /></span><br />No sé, potser ho veieu molt diferent. Ja sé que hi ha coses que fem cada dia que si poguéssim triar i no ens impliquessin res no les faríem, però la resta, el que es pot triar?<br />Res...que ara estava reflexionant :)<br /><br />Espero que el pont us hagués anat molt bé...ja no falta tant pel cap de setmana!!! </span></div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-40970134513744900162007-04-21T22:15:00.000+01:002007-04-21T22:57:33.066+01:00Sant Jordi<div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">A mi m'agrada aquest dia. Els carrers plens de gent, parades de <span style="color:#990000;">llibres</span> a cada cantonada i moltes <span style="color:#990000;">roses</span> (no pas per mi ehh!). I mireu, només treure el cap una estona al carrer, ja em deixaria satisfeta. Aquest any, però...treballo del matí al vespre i no podré veure res d'això. Per tant, he hagut d'avançar la diada :D</span></div><div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Ma mare m'ha comprat dos llibres, me'ls ha deixat triar. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTg7LMU0UAyTqA6U4nJ83gfe25Ko1L3nZBWgNa3j-hkQ3eYxBgG-o_5ENHrJ7L-02A4JmtxXJsv8jE7gtLq1TOcZQAnZScOZh884ffStngdXEBNeQZ-pmgGosG0RTSBx_1P5RchepGs14/s1600-h/llibre.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5055999233070849938" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 93px; CURSOR: hand; HEIGHT: 134px" height="43" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTg7LMU0UAyTqA6U4nJ83gfe25Ko1L3nZBWgNa3j-hkQ3eYxBgG-o_5ENHrJ7L-02A4JmtxXJsv8jE7gtLq1TOcZQAnZScOZh884ffStngdXEBNeQZ-pmgGosG0RTSBx_1P5RchepGs14/s320/llibre.jpg" width="93" border="0" /></a>Un d'ells és <span style="color:#990000;"><strong>"la pell freda" de l'Albert Sánchez Piñol</strong></span>, és un llibre que<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRtcZwQ2zeDAN3cwN-IDLlF9uheBD-WaWP44FwD7ZZT8_trwaSFyzBZXq-TkJDFRQi-_77NowqoyLuT1eXG7fxGPbsg2J1zsOXFsckqFuYxCi3G_VHZos9HY81w5HSvLOtsvWov1Glnas/s1600-h/llibre.jpg"></a> he regalat diverses vegades i que m'atrau quan entro a les llibreries, per tant tocava llegir-lo per així poder opinar. Al llegir el dors del llibre hi ha tres frases que potser fan que tingui ganes de saber que m'espera a l'interior. Diuen: "Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d'aquells qui estimem." </span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">L'altre llibre és <strong><span style="color:#990000;">"poesia amorosa completa 1980-2000" de Joan Margarit</span></strong>. Un altre llibre que m'ha aparegut alguns cops a les mans i llegint algunes línies m'ha fet continuar llegint. Un llenguatge molt proper, no us puc dir més de moment. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMeB_aXjkC8oKZMYgH9-PwvqL9rErC5F1fPvskXDWMqmCxzAe7eZWemY78k8yXgHXtMjKC2XgjPMTHdFcPI25X8kx2jb8VkXKQYG-fY9pRwj2mXKuNNOf7yzZMmTlBcSTtXRQQ7S4OT2s/s1600-h/llibre1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5056001118561492898" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 92px; CURSOR: hand; HEIGHT: 144px" height="158" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMeB_aXjkC8oKZMYgH9-PwvqL9rErC5F1fPvskXDWMqmCxzAe7eZWemY78k8yXgHXtMjKC2XgjPMTHdFcPI25X8kx2jb8VkXKQYG-fY9pRwj2mXKuNNOf7yzZMmTlBcSTtXRQQ7S4OT2s/s320/llibre1.jpg" width="92" border="0" /></a><br /><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Per tant, ja tinc aquests llibres apunt de començar, tot i això haig d'acabar el que tinc a la meitat<span style="color:#000000;"> <strong><span style="color:#990000;">"herba d'enamorar" de Teresa Moure</span></strong></span><span style="color:#999999;"> </span><span style="color:#666666;">de moment m'està agradant.</span></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;color:#000000;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Així que amb la diada avançada tot es veu amb més bons ulls, per poder anar a treballar demà i el dilluns mateix sense treure el cap al carrer i notar que és un dia especial. </span><span style="font-family:Verdana;">Aquest any tampoc hi haurà rosa, però m'he comprat un ram de flors molt bonic, crec que durarà tota la setmana.</span></div><div align="justify"> </div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Que tingueu una bona diada de Sant Jordi!!!!</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;color:#33ff33;"><strong>Algun llibre per destacar??? No m'haurien anat malament alguns consells.</strong></span></div></div></div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-2635347786814794462007-04-14T15:40:00.000+01:002007-04-14T15:48:52.456+01:00Eix Transversal<div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Com sempre que hi ha operació sortida o arribada, el número de morts que hi han hagut a les carreteres és el gran tema. I anar parlant si el carnet per punts havia fet o no el seu efecte, que si encara no hi han prou radars, que si més controls ho altres històries. Però potser també ens caldria revisar l'estat de les nostres carreteres, algunes una mica lamentables.<br /><br />Ahir al vespre, com cada dia que torno a casa en cotxe, pensava el perillós que arriba a ser l'Eix Transversal. Primer ja no s'enten com van poder fer l'eix amb <span style="color:#990000;">un sol carril</span> d'anada i un de tornada, com <span style="color:#990000;">no hi ha zones per poder parar</span> per si hi ha algun problema, com pot ser que s'hi deixin passar tants <span style="color:#990000;">camions</span> (que ells mateixos diuen que s'estalvien l'autopista....que ho entenc...però....) fins i tot els diumenges, com pot ser que hi hagi tants de <span style="color:#990000;">sots</span>??? Sots que anant a 80-100 Km/h fas un sal considerable i ja ni puc imaginar si els enganxa una moto. I no és que hi hagi un sot, que de sots n'hi ha molts i no són pas petits.<br /><br />Que ahir la tornada em va fer patir i se'm va fer llarga, entre pluja, boira, mil sots, camions i <span style="color:#990000;">psicòpates</span> de la carretera, vaja, que m'haurien de donar punts per haver pogut arribar ben sencera a casa.<br /><br />Tan de bó, que els rumors de desdoblament siguin ben certs i no pas simples promeses per obtenir més vots.</span></div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-73589284365556596042007-04-08T22:37:00.000+01:002007-04-08T23:14:18.121+01:00Porque lo digo yo<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd4sne5gO85Cu2pi8J4_IRW7q4CLAlnWMq9bp4D-5gDwo7cYt2YPP1Da-LJVdefLncg7DI6rE1kv1MaF8_SSs_tycisqI4rxak-xuvqXLM0yBpgZ1mmbMzg5A9Ct3uMwr6sljatzXTvrs/s1600-h/peli.png"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5051174911157038610" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd4sne5gO85Cu2pi8J4_IRW7q4CLAlnWMq9bp4D-5gDwo7cYt2YPP1Da-LJVdefLncg7DI6rE1kv1MaF8_SSs_tycisqI4rxak-xuvqXLM0yBpgZ1mmbMzg5A9Ct3uMwr6sljatzXTvrs/s320/peli.png" border="0" /></a><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Because I Said So USA, 2007</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"><strong>Direcció:</strong> Michael Lehmann</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"><strong>Intèrprets:</strong> Diane Keaton, Mandy Moore, Piper Perabo, Lauren Graham, Gabriel Macht, Tom Everett Scott, Stephen Collins, Ty Panitz, Matt Champagne, Colin Ferguson, Tony Hale </span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Daphne Wilder és una mare soltera que ha criat tres noies fantàstiques. Se les estima tant que vol que tinguin una vida perfecta i això farà que es salti algun que altre límit. Milly, la petita és l'única que no té parella, fins ara ha tingut relacions bastant desastroses. Per tant, quina millor idea que la seva mare li passi pel cap que serà ella qui li busqui la nova relació?</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">És una <span style="color:#990000;">comèdia</span> que realment fa riure de debó, la Diane Keaton està molt bé en el seu paper de mare protectora; no només els hi venen instints d'escanyar-la a les protegonistes, si no als espectadors també. Perfecte per passar una bona estona tot i saber com evolucionarà i acabarà la película. Sortireu amb ganes de menjar algun pastís o fins i tot de buscar-vos un/a cuiner/a.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"><span style="color:#990000;">A qui no li han preguntat en dinars o trobades familiars, on estava la seva parella o a vera si en buscava una aviat?</span> Qui no ha tingut la temptació de demanar a un amic que es faci passar per la parella un momentet? Situacions pesades i que atabalen una mica quan arriben a ser el centre de la conversa. Clar, perquè és el de sempre, a cada edat toca alguna cosa :)</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Després de treballar el primer dia de la Setmana Santa i gastar el següent per recuperar-me, avui ha estat ben aprofitat entre el cinema, veure els de casa i passar la tarda rient, explicant i escoltant històries mentre es fonien els glaçons de la coca-cola. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Aprofito per promocionar la nostra ACTRIU, casi com a la peli : busca un home intel.ligent, simpàtic, que sàpiga cuinar etc....potser millor que si passa ho demani ella mateixa...</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Que acabeu de passar unes bones festes i ull!! a la carretera!!!</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-43539346187698591762007-03-28T18:38:00.000+01:002007-03-28T18:42:34.456+01:00Bisturí<div align="justify"><span style="font-family:verdana;">He arribat de la feina a l’hora que a la tele començava el Club i mentre dinava parlaven de la cirurgia estètica. Havia pensat parlar sobre el tema quan fa uns dies vaig veure un <span style="color:#cc0000;">programa...difícil de qualificar</span>, però al final vaig pensar que no pagava la pena. Ara, no he pogut abstenir-me de dir la meva després de rebre algun mail sobre això i de veure el debat del Club.<br />Estrenaven un programa nou, <em>Cambio radical</em>, havien de canviar la vida de dues persones, es veien lletges. No només elles, si no, que tota la família ho afirmava (vaja, no directament, però pels comentaris), fins i tot paraules de les seves parelles com és “<span style="color:#cc0000;">bonita por dentro</span>”. Un programa enfocat a la “sensibloneria”, aprofitaven qualsevol llagrimeta per burxar una estona. Amb frases patètiques justificant les seves decisions per operar-se com “<span style="color:#cc0000;">m’opero perquè m’han deixat totes les parelles que tenia i ves a saber si no ho faig potser em deixa l’actual”. Terrible!!!<br /></span>Mirant el programa, ja es veia que a part de que tinguessin algun complexe hi havia altres problemes de base, que potser si haguessin estat una mica tractats, ja no hagués fet falta <span style="color:#cc0000;">jugar al Frankenstein</span>. I no em digueu que no és això. Si no, recordeu: Pits nous, xuclador de cartutxeres, injeccions pels pòmuls, dents noves i el més fàcil: cabells i maquillatge, vestit i sabates. A mi em feia por que no les reconeguessin. Doncs apa, a solucionar els problemes a cops de bisturí....q ara, segur que seran ben felices.<br />El resultat va ser bó, fins i tot una de les noies lletges i amb poc futur a la vida, ha enganxat maridet....com que ara ja és maca....ell s’ha decidit del tot. Ara pot treure-la a passejar i lluir dona.<br />Vaig a mirar què m’haig de canviar perquè se’m posin de genolls i em treguin un pedrusquet ;p</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"><br />Deixant el to irònic; com tot, la cirurgia estètica pot ser fantàstica, però no d’aquesta manera, per fer-ne un programa lamentable. Un és ben lliure d’arreglar-se tot el que vulgui, però fa falta fer tot aquest espectacle? Encara va ser més trist quan al 30 minuts explicaven que a noies de 18 anys els hi regalaven pel seu aniversari algun tipus d’operació. Potser ho trobeu normal, però a mi....em descol·loca molt.</span></div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-8313811274461307709.post-69445545858185882982007-03-17T23:21:00.000+01:002007-03-17T23:40:37.522+01:00Rèquiem de Mozart<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTDIHL3MKh5Goe2oPW7Op0VGua-pJXPql8gKOOogs57o3hIWeC0pSuSzxiKx7iSCGvWqe3-pl7QvUMWrmTNyjN4JW6-fIKryZ-8S9S-KrJLsKZkA7t0n9Qm-Wc0tOdRkai86bAq6gmWRo/s1600-h/santamariamar.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5043022494316965842" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTDIHL3MKh5Goe2oPW7Op0VGua-pJXPql8gKOOogs57o3hIWeC0pSuSzxiKx7iSCGvWqe3-pl7QvUMWrmTNyjN4JW6-fIKryZ-8S9S-KrJLsKZkA7t0n9Qm-Wc0tOdRkai86bAq6gmWRo/s320/santamariamar.jpg" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><br /></span><span style="font-family:verdana;">Feia un mes que tenia comprades les entrades i em feia molta il.lusió poder anar a escoltar el Réquiem de Mozart, però més ganes en tenia quan vaig saber que es feia a la <span style="color:#990000;"><strong>Basílica de Santa Maria del Mar</strong></span>.<br />Estava interpretat pel <em><span style="color:#990000;">Cor de cambra i Orquestra filharmònica de cambra de Pardubice (república txeca)</span>.</em> Com a solistes hi havia <span style="color:#990000;"><em>Marie Fajtova</em></span> (soprano), <span style="color:#990000;"><em>Karla Bytnarova</em></span> (mezzosoprano), <span style="color:#990000;"><em>Jaroslav Brezina</em></span> (tenor), <span style="color:#990000;"><em>Ivo Hrachovec</em></span> (baríton) i el director era <span style="color:#990000;"><em>Jaroslav Krcek</em></span>.<br />Per tant, amb les expectatives creades, un cop acabada la feina vaig marxar volant cap a agafar el tren per arribar a BCN a una hora decent i no haver d’anar amb presses. A més, pel fet d’anar amb Renfe encara havia de vigilar més amb l’hora idònia per anar tranquil.la.<br />Una hora i mitja abans del concert ja es va començar a formar una fila a cada una de les portes del temple, suposo que era degut a que les entrades no estaven numerades. Per tant, vam fer cua i a les 20h ja estàvem assegudes en un banc de la basílica i esperant que tot comencés. Haig de dir que la Basílica està preciosa il.luminada, el lloc era ideal. A les 21h va començar tot i no em va decebre gens. Van fer dues parts, però sense interrupcions. A la primera van interpretar el <span style="color:#990000;"><strong>Glòria en Re major de A.Vivaldi</strong></span> i a la segona part el <span style="color:#990000;"><strong>Rèquiem en re menor de W.A.Mozart</strong></span>. </span><span style="font-family:verdana;">Va estar molt i molt bé, una mica de pell de gallina, molts aplaudiments i vaig marxar amb un bon regust. Només vaig trobar els solistes com si estiguessin cansats, no pas per la veu i interpretació, potser massa seriosos. Pel que fa a tota la resta, perfecte. </span><br /><span style="font-family:verdana;">I després cap a menjar un tros de pizza pel Born i a beure un mojito....que encara no els havia provat mai. Va ser un bon començament de cap de setmana.</span> </div>euriahttp://www.blogger.com/profile/10034838649684426620noreply@blogger.com100