Consumisme

Abans de marxar de vacances, se'm va espatllar la TV que tinc al micropis. No és que la miri gaire, però una hora al vespre la tinc engegada. Per tant, vaig decidir de comprar-ne una altra.

Pensava que seria una cosa fàcil, anar a una botiga, mirar quina m'agrada o més ben dit, quina s'ajusta al preu i apa, cap a casa.

Diem que vaig anar a 3 botigues, a cap d'elles (i botigues bastant conegudes) tenien stock, només les que hi havia de mostra. Tot s'ha de dir que en volia una de tubo i vaig deixar-ho per un altre dia.

Avui al matí he anat a un altre centre comercial mooooooolt conegut i al cap d'una bona estona d'estar davant de les TVs s'ha apropat un noi prou simpàtic.

-hola que t'atenen?

-no. Mira, es que voldria una TV com aquesta d'aquí.

-és que no en tenim ara, te l'hauríem de demanar, trigaria una setmana o una mica més.

-una setmana o més?

-si, es que ara les que es compren són les de plasma que per 500eurus més ja la tens.

-ahhh 500 eurus més, és més de la meitat del meu sou, per això vull una de tubo.

-doncs saps què? passejant per la ciutat hi ha botigues que en podries trobar, com a can xxx o can xxx, la tecnologia és així.

-vale (una mica desconcertada), doncs ja aniré a buscar la botiga número 5 i 6 a vera si en tenen (es que ni s'ha esforçat a vendre-me'n cap).

Doncs això, fantàstic que la tecnologia avanci, però com que no avancen igual els sous, potser ens hauríem de fer mirar aquesta febre consumista, no??

Perquè pagar 800 eurus per una TV, quan una que en val 200 ja em dóna tot tot i tot el que vull?

Al final d'aquí a 3 dies en tindré una de 200 eurus i mira a vera si realment pot durar una mica més dels dos anyets de garantia. Tot s'ha de dir, les coses no es fan com es feien, perquè la que s'ha espatllat feia uns 15 anys que funcionava, dubto que la nova duri tant.

Perdoneu per trencar el dia de reflexió, continueu pensant :)

Fent la maleta

Aquesta setmana he portat uns horaris impossible, suposo que per això encara no m'he fet a l'idea que demà al matí agafo un avió cap a Praga. Acabo de recollir quatre coses per mirar que no em faltés res important que encara tinc temps d'anar a comprar. No he mirat la guia, no he fet cap planning de què haig d'anar a veure....una mica desastre. Però ja tinc pensat que l'avió tindré temps de fer-ho tot i millor estigui entretinguda.

No sabeu el pànic que tinc al pujar en aquests aparells......és igual que sigui de ciències (que les lletres m'encanten i no faig mai distincions)...però aquella cosa metàl.lica que pesa tant....que s'aguanti allà dalt.....em vaig repetint: "euria, tot anirà bé".

Marxo amb mil coses pendents, en contestar tots els vostres posts que tinc endarrerits, a fer el meme del Joan i del Tondo, a posar un post nou que tenia començat, però tot ho faré quan arribi.

Cuideu-vos molt!!!

Ptons a tots i fins ara!!

Girona, temps de Flors 2007

Per sort aquest cap de setmana no em tocava treballar. Just a la tarda, a l'hora de ple sol, vam decidir anar a donar una volta per Girona i mirar les flors. No cal dir que per trobar aparcament va ser com fer una gimcana. Vam començar per la Rambla i direcció cap a la Catedral pel Carrer de la Força que semblava que hi havia un riu de gent. I començar a entrar als patis i racons per veure com els havien arreglat.

I després de tanta riuada vam arribar a la Catedral que tant fantàstica com sempre, però que per mi li faltava molt color, una opinió totalment personal, clar. No vam poder fer les cues a l'esglèsia de St.Lluc ni la dels banys àrabs que potser m'hi arribaré el pròxim cap de setmana, eren massa llargues i ja anàvem tard.

Si que vam arribar fins al monestir de St.Pere de Galligans i vam entrar en una esglèsia del costat, un dels llocs que vaig trobar més bonics. I d'allà al jardins del Doctor Figueres que estaven plens de papallones fetes amb flors i d'altre composicions.

Tot seguit vam pujar fins al claustre de la Catedral i vam decidir que ja en teniem prou, la panxa ens començava a avisar que era l'hora de sopar.

A poc a poc vam arribar a la Creperie i per acabar la nit, un sant francisco escoltant una mica de música a la Bohème.

Spiderman 3

Direcció: Sam Raimi

Intèrprets: Tobey Maguire, Kirsten Dunst, James Franco, Thomas Haden Church, Topher Grace, Bryce Dallas Howard, James Cromwell, Rosemary Harris, J.K. Simmons

Gènere: Acció

El Peter Parker amb cara de bon noi que fa ràbia es transforma al posar-se una vestimenta negra vinguda de ves a saber quin lloc de l'espai. Spiderman es torna orgullós i no es cuida dels que es preocupen per ell. Apareixen uns quants dolents més: l'Home de Sorra i Venom. Però haurà de lluitar contra aquestes ganes de venjança i haurà de tornar a aconseguir ser més humil per poder ser el superheroi de la ciutat.

No explico més.......que el final ja el sabeu, però millor veure'l. Estan prou bé els efectes especials. La sala estava plena, el pitjor de la peli? doncs la bandera dels Estats Units que ocupa tota la pantalla, en un moment concret de la peli....no té sentit que hi surti d'aquella manera...quin mal d'ulls!! El millor? la companyia.

Imprudència

Això és el que podíem llegir aquest matí al Periódico i a la Vanguardia (la foto és del periódico), sap greu, però no us sé posar el link perquè ho pogueu llegir .

Com es poden dir depen quines barbaritats? Sabeu aquest bon home (Aznar) el que arriba a cobrar per estar jubilat i respresentar la figura d'un expresident? Vale que d'aquest no se'n pot esperar gaire res de bó.....però home que el tema és prou seriós.

Que potser en aquell moment ja estava sota els efectes d'algun caldo excepcional, podria ser, però s'ha de vigilar el que es diu.

Més quan veiem tantes imprudències a la carretera i que és tant fàcil despistar-se i que passi alguna cosa. Si fos així, que només implica qui va a la seva....doncs allà ell/a, però si ha de tocar un altre...potser no tant li fa ehh!!! Que tots coneixem algú que ha patit un accident i dubto que els hi faci gràcia això. Clar que tenim humor i pensaments ben diferents.

Il·lusió

Avegades les coses costen i hi has de posar esforços, però al final val la pena. Potser perquè tens ganes d’aconseguir el que persegueixes i per tant l’esforç no es percep com a tal.
Que hi ha coses que han de ser més fàcils, agafar-se amb més il·lusió. Si no hi ha ganes i tot és un esforç des del principi, potser millor ni començar.

No sé, potser ho veieu molt diferent. Ja sé que hi ha coses que fem cada dia que si poguéssim triar i no ens impliquessin res no les faríem, però la resta, el que es pot triar?
Res...que ara estava reflexionant :)

Espero que el pont us hagués anat molt bé...ja no falta tant pel cap de setmana!!!