7.12.07

Festes


Un mes abans de les festes els llums estan penjats, ara el fred ja s’ha instal·lat als carrers i les botigues estan plenes de gent. Època dels sopars d’empresa, de classe, d’amics...Potser a mesura que passen els anys, aquestes dates no són tan plenes de màgia. Tot i el consumisme evident, el que s’arriba a gastar en llum, haig de reconèixer que m’agrada celebrar-ho. Cal dir que sóc de les que ho celebra tot, bàsicament perquè les desgràcies ja venen soles i cal aprofitar els bons moments.
Ara espero el Tió, si, a la meva edat...però ara ho fem diferent, abans de sopar ens donem algun detall, no cal que sigui car, potser coses que es necessiten pel dia a dia, però entre això i un sopar al darrera, ja tenim la festa muntada.
De petits, la mare ens portava una caixa de cartró, que la pintàvem de sobre. Normalment hi dibuixàvem una cara ben grossa amb barretina i l’omplíem de colors, després ho tapàvem tot amb una manta, no podia tenir fred, i hi posàvem a sota un plat amb fruita. I cada dia a mirar si s’ho havia menjat. Fins al dia 24 a la nit que tocava agafar el bastó i córrer amunt i avall del passadís per resar alguna cosa i mirar què ens havia dut. Santa innocència......

9.11.07

De sous

Fa uns dies, vaig fer una escapada a Girona, volia donar una volta pels carrers i passar una estona amb els meus. Després de recórrer el barri vell i fer alguna compra ja teníem els dits congelats. Vam aprofitar per entrar en una granja, just sota les voltes de la plaça del vi. Trobo que és un lloc acollidor i que fan unes tasses de xocolata, fantàstiques. Esperant que em portessin la meva, una tassa de les petites, vaig fullejar el diari de Girona que hi havia a la taula del costat.
Una de les notícies feia referència a una campanya que ha començat per internet per reclamar unes nòmines raonables. El tema em va interessar, a vera si hi havia el sistema per pujar la meva. Però no, parlaven dels abusos dels que estan a càrrecs elevats i es poden apujar el sou.
El cas de Girona ja fa temps que corre. En podríem dir el cas del president de la Diputació que segons Respolis l’acusa de tenir una remuneració elevada i de poc coherent. Ja fa temps que corre aquesta polèmica per Girona, però que també podem veure a diferents municipis. Aquesta agrupació ciutadana li ha enviat una carta demanant explicacions per l’increment del 42% de la seva nòmina. Del perquè cobrava 7000 euros mensuals i una nòmina de 98000 euros, més elevada que la del president del govern espanyol. De moment no hi ha hagut resposta. Podeu llegir la noticia a aquí.
És ben cert que faria falta una regulació dels sous, en ambdós sentits, regular aquestes bestieses i també els sous que no et permeten viure. Pel que veig en aquest món, la tendència és de que els més rics siguin més rics i els pobres més pobres. Vaig tancar el diari i vaig tastar una cullerada de xocolata calenta, fantàstica.

29.10.07

Històries Veïnals

Fa un temps que el veí de dalt ens va fer una proposta que podeu llegir aquí. Després dels primers moments de dubte i de llegir les normes m'hi vaig afegir. Tots els que heu llegit els relats conjunts estareu dacord que la gent té molta imaginació i que escriuen bé, però la clau va ser llençar-m'hi de cap i no pensar-m'ho gaire.
Us convido doncs a llegir relats fets a quatre i cinc mans, que no ho dirieu pas i a animar-vos pel pròxim cop que tornem a escriure...perquè jo diria que hi tornarem!!
Segur que passeu una bona estona.
Us deixo el link aquí i si no els trobareu a la vostre dreta.

24.10.07

El llibertí

Va ser un dia intens, havia quedat per dinar amb amics que feia molt temps que no veia. A mesura que ens fem grans passa això, cadascú va seguint camins diferents i ens anem repartint pel món. Novetats de casaments, parelles que es fan i es desfan, canvis de pis i d’altres xafarderies. Després d’unes sessions fotogràfiques i per acabar el dia, tenia entrades pel Poliorama, un teatre on l’escenari es veu bé des de qualsevol lloc. Nosaltres estàvem al galliner, havíem comprat les entrades tres dies abans i tret de que un altre dia triaria al costat d’un passadís, un cop van tancar els llums hi estava molt còmode.
N’esperava una mica més de l’obra, suposo que tot el dia voltant per Barcelona em va deixar una mica cansada i potser no la vaig seguir amb tota l’atenció que li hagués fet falta. Amb això no vull dir que no m’agrades, m’ho vaig passar bé i vaig riure força.
El llibertí és Diderot, un home de mitjana edat que va de flor en flor. Li encarreguen que defineixi el concepte de “moral” per l’enciclopèdia que estan fent. Diderot s’intentarà refugiar en una de les estances de la casa d’un baró. Durant tota l’obra l’aniran interrompent diverses dones, una pintora, la filla del baró, la seva pròpia filla i la seva dona, que intentaran seduir-lo, enganyar-lo i discutir-s’hi. Us deixo el final per vosaltres, haurà aconseguit definir la moral i enviar-ho a l’impremta per tancar el volum de l’enciclopèdia???

26.9.07

Vic-Sant Pere de Casserres (20Km)

Aquest cap de setmana tocava anar d’excursió, una caminada per Osona. En tenia ganes i encara vaig anar-hi amb més tranquil·litat quan em va dir que hi aniríem els dos sols, això volia dir que aniria al meu ritme i no em feia cosa demanar-li parar un momentet. Haig de dir que no vaig patir gaire, suar...moltíssim. Es seguia el Petit Recorregut C-40 (Catalunya 40), senyalitzat amb franges blanques i grogues, algun tram s’unia al GR-2 i per tant també trobàvem ratlles vermelles. Un recorregut de 20Km amb un desnivell de 450m, d’una durada de 4’25h.

La caminada començava a la plaça major de Vic a les 8-8:30h on ens vam inscriure i ens vam penjar el dorsal. Tot seguit a començar a caminar fins a dirigir-nos a les afores de Vic. Vam arribar al pont del Bruguer d’estil gòtic (sXVI) que et porta a tres camins, nosaltres vam agafar el de l’esquerra fins creuar l’eix i dirigir-nos cap a l’ermita de Sant Jordi (on Jacint Verdaguer cantà la seva primera missa), davant hi ha el dolmen de Puigseslloses.

Continuem el camí i travessem la riera per agafar camí cap a Tavèrnoles. Abans d’entrar a bosc em van indicar on era el Castell de Savassona (que queda pendent per un altre dia). Primer avituallament a Tavèrnoles (un tallet de coca i xocolata + aigua), no ens vam parar, haig de reconèixer que menjar coca mentre segueixes una pujada, té lo seu. A destacar l’esglèsia romànica de St Esteve de Tavèrnoles. Tot seguit a bon pas i amb un canvi de direcció ben brusc per anar direcció a l’urbanització de Fussimanya. Abans però hi haurà una pujadeta fins arribar al Pla de Savassona. Ben bé abans d’arribar a l’esplanada on vam esmorzar (entrepà de botifarra + aigua + mandarina + fanta de taronja) a la dreta vam poder veure la Pedra dels Sacrificis amb inscripcions dels ibers.

Després d’esmorzar i abans de seguir el recorregut, ja que ho teníem a prop, vam arribar-nos a l’ermita de Sant Feliuet de Savassona, molt petitona però amb unes vistes perfectes. Un cop vam acabar la visita, vam tornar a la clariana i vam continuar el camí. Una estona dins al bosc fins sortir-ne i veure el recorregut del Ter. Ara si que vam arribar a l’urbanització de Fussimanya i hi havia una petita pujada, potser amb la que més vaig suar. Segon Avituallament prop de l’Hostal Fussimanya (mandarina + aigua) i últims esforços. Creuem el Torrent de l’Infern i continuem pujant per bosc fins al arribar a una cruïlla de pistes, triarem el camí de l’esquerre. Més bufets fins sortir de bosc i directes cap a St Pere de Casserres. Aquest últim tros és molt bonic, unes vistes del Pantà de Sau i dels meandres del Ter molt atractives per qualsevol que portés màquina fotogràfica.
I per fi veiem el destí: Sant Pere de Casserres. És l’únic monestir de l’orde benedictí. Era un antic castell dels vescomtes d’Osona-Cardona que van fundar el monestir. I aquí em va explicar la llegenda. Es veu que el monestir va ser fundat sobre les relíquies d’un infant dels vescomtes que es va conservar momificat, el qual, tres dies després d’haver nascut, va parlar i va dir que no viuria més de 30 dies i que un cop mort el seu cos fos posat dins d’una arca tancada, sobre una mula. Allà on s’aturés l’animal s’havia d’edificar un monestir sota l’evocació de Sant Pere. Actualment hi ha dues exposicions, una dels papers de Salamanca i l’altre permanent que ens explica la vida dels monjos.

Una excursió perfecte per fer un dia de cap de setmana, no em faria res tornar-hi, em va agradar molt i em queden pendents algunes fotografies (aquesta que veieu és extreta de les rutes del palau robert).

18.9.07

MMVV

Aquest cap de setmana hi havia el Mercat de Música Viva de Vic. Podies trobar a cada racó un grup de música amb estils ben diferents, heavy, rock, gospel, tradicional etc...per tots els gustos.
A destacar l’Orchestra Fireluche que compon música a partir d’intruments de joguina o altres estris que trobem a casa. Una opció diferent i amb molt ritme que feia moure a qualsevol que passes per la plaça major.
Música a totes hores i acompanyada de bon temps, potser per anar dient adéu aquestes nits d’estiu.

29.8.07

Coses de les no vacances

Quasi a finals d’estiu amb l’operació tornada trucant a la porta. Encara no he fet vacances, potser cap a finals d’octubre, s’hi estarà fresquet. De moment aprofitant els moments lliures per llegir una miqueta, anar al cine, xerrar o anar a prendre algo (i encara que no ho sapigueu llegint els vostres blogs, benu, dels que estaveu per aquí, tot i que no se’m veia).

Vaig llegir “Viatges per l’escriptorium” de Paul Auster. 157 pàgines fàcils de llegir. Una barreja entre la realitat i la ficció, està ben escrit, la història em va agradar fins que faltaven 5 pàgines, potser perquè volia que acabés d’una altra manera. Pels que el vulgueu llegir potser deixeu aquestes línies, que faré un breu resum del llibre. Comença intrigant, fent-te buscar la relació de cada una de les peces i personatges que hi surten. El senyor Blank és el protagonista, un home confós, que busca les pistes com fem nosaltres i que al final del llibre sabrà menys del que hem descobert. Una lluita entre els pensaments, creació de l’autor i aquest mateix. Pels que heu llegit els seus llibres, potser us serà més fàcil relacionar-ho tot. Els personatges són els protagonistes de les seves obres i ell, l’home atormentat. Va ser un bon regal.

De cinema “El club dels suïcides”, tracta un tema trist, ara no farem el debat de si és una escapada ràpid dels problemes o al contrari. Però matar-se ha de ser difícil. Total, que arrel d’un llibre, un grup que va a teràpia per no suïcidar-se, s’ajunten per triar, a partir d’un joc de cartes, qui serà la víctima i qui haurà de matar. Això sona a trist, a intriga....però jo no vaig poder parar de riure. Us l’aconsello, passareu una molt bona estona i riure sempre allarga la vida.

M’agrada tenir bones converses, que m’expliquin coses, compartir diferents punts de vista i clar......que m’ha arribat una factura de mòbil mai vista!!!!! No m’ha fet mal, gens gens, és el que hi ha. L’únic que fa una mica de ràbia, és com s’aprofita telefònica de les ganes que tenim de tenir a prop els que estimem.

6.8.07

Infraestructures

El diumenge al matí quan vaig sortir de la feina, em vaig comprar la Vanguardia. Hi havia el titular "Infraestructuras en coma" i em va cridar l'atenció, què més podia passar després de que falli tot el que falla???? Doncs una cua monumental a la AP-7. Em vaig alegrar d'haver treballat tot el dissabte i no malgastar temps fent Km dins al cotxe.....
Avui moltes de les tertúlies en parlaven. El curiós de tot plegat és que encara es qüestioni alçar les barreres quan hi ha un colapse així, perquè clar....hem de recordar que hi ha els peatges i en principi tu pagues una autopista, una via ràpida. Ja és escandalós haver de pagar per una horeta de camí, encara més si aniries més ràpid caminant que no amb el cotxe.
Després de veure que realment el que deien que invertien a catalunya no era tal cosa (això ho sabíem tots), a vera com ho solucionen. Però siguem realistes.....qui patirà les conseqüències de que alguns no hagin fet la seva feina, serem els usuaris, és a dir, tots els que paguem aquestes xifres d'impostos que no s'acaben d'entendre gaire bé. Cal pagar tant per tenir un país que no tira???
Anem sumant: renfe, aeroport, apagada de dies, carreteres.......ja n'estem una mica farts, com ho hem de dir perquè algú ens escolti?

27.7.07

Gra de Fajol

Feia dies que m’estava preparant per pujar aquesta muntanya. És veritat que no n’hi ha per tant, però si que és difícil per algú que no va a caminar habitualment.

A les 8h del matí vam agafar el cotxe i de camí cap a Vallter 2000. El vam deixar en una de les corbes properes al refugi. No sabeu el que em va arribar a costar aquest tros, i només era el principi.

Mentre vas pujant el riu et queda a mà esquerra i tant el soroll de l’aigua com el paisatge que l’envolta és fantàstic. Al arribar al Refugi d'Ull de Ter, jo vaig aprofitar per seure al costat de la font i esperar que la respiració tornés a un estat més tranquil. Li vaig suplicar unes quantes vegades que m’abandonés allà mateix, que ja l’esperava que baixés. Però no el vaig convèncer i em vaig tornar a carregar la motxilla a l’esquena.

Des del refugi estant, es veia el nostre objectiu a l’esquerre, però encara quedava creuar un tros de prat on hi havia unes vaques pasturant tranquil.lament. Després una pujada bastant dura fins arribar al Coll de la Marrana.
A la seva esquerre es veia el Gra de Fajol i a la dreta Bastiments (que millor per un altre dia). Al arribar al Coll de la Marrana sort en vam tenir d’unes pedres acumulades, que van servir per resguardar-nos una estona del fort vent que bufava allà dalt. Vam seure per beure i aprofitar fer alguna foto. Des d’allà asseguda ja veia el cim del Gra de Fajol.

El camí es veia força bé, bàsicament anar pujant les roques, el més complicat va ser, fer-ho amb aquell vent que em feia anar de tort. Tot i les meves queixes vaig arribar al cim, la boira s’acostava i ens va fer marxar d’allà dalt més ràpid del que hagués volgut.

A la baixada en vaig tenir sort que ell portava pals i me’n va deixar un, si no segur que algun cop amb les relliscades, hagués acabat a terra, ara el que patien eren les cames. I de nou cap al refugi i al cotxe.


Va estar molt bé....si, vaig patir bastant, però va valer la pena, pel paisatge, pel dia, pel meu “guia” que va tenir una paciència de sant.


Resumint:
  • Vallter 2000---2100m
  • Refugi d’Ull de Ter---2235m
  • Coll de la Marrana---2530m
  • Gra de Fajol---2712m

20.7.07

Veritats o Mentides?

Fa bastants dies (sorry...molta feina) que en Gatot em va passar aquest meme...... Havia de fer 12 afirmacions i d'aquestes, dues havien de ser mentida. Que sapigueu que jo no sé dir mentides :DDD

  1. El meu gos es va escapar i va parar la circulació d'una carretera, seient al mig de la continua.
  2. He cantat al Palau Sant Jordi
  3. Vaig fer un 6 a la loteria, però la meva mare va oblidar tirar la butlleta.
  4. Vaig caure a les vies del tren, entre el tren i l’andana, només un noi em va ajudar a sortir del forat.
  5. No he conduit mai una moto, només hi he pujat en una ocasió. Pel que fa al cotxe, el porto des dels 18, només he tingut un accident en una rotonda, se’m va endur una furgoneta.
  6. Ahir em va caure una llauna de coca-cola al super, va trencar-se i vaig quedar molla de coca-cola de cap a peus.
  7. He perdut 5 Kg
  8. Vaig fer el meu primer salt en tàndem a l'aeroclub d’empuriabrava.
  9. En un recital de piano vaig tenir un lapsus, ja no recordava què havia de tocar, els dits no tiraven. Vaig mirar el públic i vaig marxar.
  10. Diumenge pujaré una muntanya, al no estar acostumada m’he passat unes setmanes anant al gimnàs a fer una mica de bici per agafar fondo.
  11. Vaig arreglar un endoll del menjador i al mirar si funcionava va haver-hi una petita explosió, amb una petita flama i va saltar el diferencial.
  12. Fa uns anys al pis d’estudiants, en època d’examens, va trucar a la porta un noi que ens venia a fer un striptease, li vam dir que s’havia equivocat de pis i ell insistint que no. Al final va marxar.

Ja ho teniu ben clar??

Bones vacances pels que sigueu afortunats de fer-ne!!!

I el meme el pot fer qui vulgui!!

4.7.07

La dona del navegant

1 . NORAIS
III
A prop de mi he escoltat la teva veu,
una suau conversa pels carrers.
La nostra intimitat fa tremolar
com un senyal la meva brusa blanca.
Des de la dàrsena he escoltat el vent
que sempre em parla com si fossis tu.
La mar de tarda és com la solitud
de la meva pell nua sota robes
amb els colors magnànims del ponent.
La solitud s'escau a la pell bruna
com un vestit de fil.
Tu somrius als rosers de les onades
vermelloses i lentes del crepuscle.
Ets la mar, al davant del faralló,
que deixa espurnes d'aigua al meu cabell.
Joan Margarit
Tret de Poesia Amorosa Completa 1980-2000
Avegades és ben difícil poder dir els sentiments amb paraules senzilles i molt intenses. Però trobes texts i poesia que ajuden una mica, paraules encertades per dir el que es pensa. Tot el llibre és una delícia.

26.6.07

Praga


No explicaré el viatge com si repassés la guia que em vaig comprar. Van ser uns dies de caminar molt, de posar els sentits a flor de pell (com em vau aconsellar) per poder captar tot el que m'envoltava. Al arribar, ens vam dirigir cap a l'hostal, un lloc curiós. Per arribar-hi havíem de passar sota unes llums de neó vermelles que indicaven l'entrada d'un cabaret. Primer pensament: On ens hem posat!. Però les coses anaven bé, tret de que era un 3r pis sense ascensor. El lloc era molt net i tranquil, encara més amb el "segurata" sota les llums de neó. Un cop vam deixar les maletes ens vam calçar les bambes i vam anar a descobrir el que ens podia oferir la ciutat.

Del Museu Nacional passant per la Plaça Wenceslau (aquest ens el trobàvem a tot arreu) i cap a la part de la Ciutat Vella on hi havia l'ajuntament amb un rellotge especial, quan marcava les hores hi surten els 12 apòstols a saludar tots els turistes que pacients esperàvem per fer la foto. Després caminar fins al riu Moldava i creuar el pont d'en Carlos, envoltat de Sants a cada banda i on vaig descobrir perquè la pedra era tant fosca. Es veu que conté molt ferro i al oxidar-se queda ràpidament d'aquest color. Va ser en aquest pont on vam veure una escena amorosa. Una dona amb vestit vermell recolzada al pont i abraçat a ella, un noi bastant més jove. Entra la parella i una de les estàtues tenien una bossa on hi amagaven dues copes de cava que anaven tastant entre petó i petó. I tot envoltat de música que sona a tothora. A l'altre banda del pont, el barri de Malá Strana on hi havia diversos canals que arribaven al Moldava.

Durant aquests dies també em va tocar pujar al Castell i recorre'l de dalt a baix i de baix a dalt. Dins hi ha la catedral on la Cyrana em va fer pujar 300 esglaons i encara no sé com vaig sobreviure, pensava que el cor em sortiria de lloc. Sales grans, habitacions que plenes de teles extraordinàries i de vellut deurien haver donat un aire de riquesa, així nu ja era tot un espectacle.

Després fins al Barri Jueu, recórrer el cementiri i les diferent sinagogues fins a l'hora que tancaven. I per refer-nos, deixar descansar els peus i agafar una mica d'alè, una estona al cafè Kafka (vaig provar de la Cyrana, el té Kafka: suc de llimona, suc de taronja, té verd, vodka i canyella) on podies demanar substàncies per revifar un mort!! I sobretot, no deixar-me la cervesa, que és molt bona i més densa, però no tant forta com la d'aquí.

Per acabar aquests dies, una tarda a l'Òpera veient un ballet (justament els dies que hi anàvem no feien òpera), la Cinderella, sembla estrany la diferència de preus per aconseguir entrades, no m'estranya que estigués ple de gent de totes les edats.

En resum: Un viatge preparat a l'últim moment i sense pensar-ho gaire. Una ciutat molt romàntica, amb molts colors, bona cervesa i amb molta música, realment per tornar-hi.

21.6.07

Feina

Estic molt cansada, ara arribo de la feina i ja porto tres dies fent jornada de 15h (entre el 2n i 3r una jornada de 8h). Impossible posar-me amb el blog. Us vaig llegint, però no hi ha temps per fer un post mínimament decent!! Algú hauria de pensar que la gent té límits, cal cuidar als treballadors, que si no acaben petant. I per això suposo que el destí em premia treballant aquest cap de setmana. Sort que per la revetlla, encara que hagi d'anar a dormir d'hora i si el murphy aquest no apareix a aixefar-ho tot, aniré a celebrar-ho una mica. Que sopar amb una bona companyia sempre està molt bé i més si és una nit com diuen, màgica.
Bona revetlla a tots!!!!

2.6.07

Meme: Imatges amb missatge

Ja fa temps que em van proposar de fer un post amb aquest meme, tant en Joan com en Tondo i vaig dir que trobaria una mica de temps, sembla que ara era el moment. Es tractava de posar una foto i afegir-hi un missatge de pau, gentilesa, gratitut, alguna reflexió, etc...

La foto que vaig trobar és del World Press Photo, a tota la pàgina web hi podeu trobar fotos realment fantàstiques, en moltes d’elles s'hi reflexa el patiment, desesperació, potser per anar recordant al "primer món" que hi ha més gent que existeix.

Jo he triat aquesta, la guanyadora del 1974, del fotoperiodista Ovie Carter.
De sempre en tots els conflictes el que surt més perjudicat és el més feble i els nens són un dels oblidats. Persones que se’ls hi roba el temps que hauria de ser el més feliç i el millor per recordar.

I per acabar tenia una foto que vaig fer de camí a Andorra, però ara no aconsegueixo trobar-la entre tants arxius (ho reeditaré), en resum de la foto no trobada: avegades les bèsties semblen més civilitzades que les persones.....si, és que avui he tornat a mirar les notícies.

Per cert, dedicat a la meva sister que es queixava que als altres blogs (per on passeja en silenci) tenien links i jo no en sabia posar jejejeje.

Evidentment, el meme el pot fer qui li vingui de gust!!!!

-------------------------------------------------
Aquí la foto que havia de buscar, eh és bonica!

26.5.07

Consumisme

Abans de marxar de vacances, se'm va espatllar la TV que tinc al micropis. No és que la miri gaire, però una hora al vespre la tinc engegada. Per tant, vaig decidir de comprar-ne una altra.
Pensava que seria una cosa fàcil, anar a una botiga, mirar quina m'agrada o més ben dit, quina s'ajusta al preu i apa, cap a casa.
Diem que vaig anar a 3 botigues, a cap d'elles (i botigues bastant conegudes) tenien stock, només les que hi havia de mostra. Tot s'ha de dir que en volia una de tubo i vaig deixar-ho per un altre dia.
Avui al matí he anat a un altre centre comercial mooooooolt conegut i al cap d'una bona estona d'estar davant de les TVs s'ha apropat un noi prou simpàtic.
-hola que t'atenen?
-no. Mira, es que voldria una TV com aquesta d'aquí.
-és que no en tenim ara, te l'hauríem de demanar, trigaria una setmana o una mica més.
-una setmana o més?
-si, es que ara les que es compren són les de plasma que per 500eurus més ja la tens.
-ahhh 500 eurus més, és més de la meitat del meu sou, per això vull una de tubo.
-doncs saps què? passejant per la ciutat hi ha botigues que en podries trobar, com a can xxx o can xxx, la tecnologia és així.
-vale (una mica desconcertada), doncs ja aniré a buscar la botiga número 5 i 6 a vera si en tenen (es que ni s'ha esforçat a vendre-me'n cap).
Doncs això, fantàstic que la tecnologia avanci, però com que no avancen igual els sous, potser ens hauríem de fer mirar aquesta febre consumista, no??
Perquè pagar 800 eurus per una TV, quan una que en val 200 ja em dóna tot tot i tot el que vull?
Al final d'aquí a 3 dies en tindré una de 200 eurus i mira a vera si realment pot durar una mica més dels dos anyets de garantia. Tot s'ha de dir, les coses no es fan com es feien, perquè la que s'ha espatllat feia uns 15 anys que funcionava, dubto que la nova duri tant.
Perdoneu per trencar el dia de reflexió, continueu pensant :)

19.5.07

Fent la maleta

Aquesta setmana he portat uns horaris impossible, suposo que per això encara no m'he fet a l'idea que demà al matí agafo un avió cap a Praga. Acabo de recollir quatre coses per mirar que no em faltés res important que encara tinc temps d'anar a comprar. No he mirat la guia, no he fet cap planning de què haig d'anar a veure....una mica desastre. Però ja tinc pensat que l'avió tindré temps de fer-ho tot i millor estigui entretinguda.
No sabeu el pànic que tinc al pujar en aquests aparells......és igual que sigui de ciències (que les lletres m'encanten i no faig mai distincions)...però aquella cosa metàl.lica que pesa tant....que s'aguanti allà dalt.....em vaig repetint: "euria, tot anirà bé".
Marxo amb mil coses pendents, en contestar tots els vostres posts que tinc endarrerits, a fer el meme del Joan i del Tondo, a posar un post nou que tenia començat, però tot ho faré quan arribi.
Cuideu-vos molt!!!
Ptons a tots i fins ara!!

13.5.07

Girona, temps de Flors 2007

Per sort aquest cap de setmana no em tocava treballar. Just a la tarda, a l'hora de ple sol, vam decidir anar a donar una volta per Girona i mirar les flors. No cal dir que per trobar aparcament va ser com fer una gimcana. Vam començar per la Rambla i direcció cap a la Catedral pel Carrer de la Força que semblava que hi havia un riu de gent. I començar a entrar als patis i racons per veure com els havien arreglat.
I després de tanta riuada vam arribar a la Catedral que tant fantàstica com sempre, però que per mi li faltava molt color, una opinió totalment personal, clar. No vam poder fer les cues a l'esglèsia de St.Lluc ni la dels banys àrabs que potser m'hi arribaré el pròxim cap de setmana, eren massa llargues i ja anàvem tard.

Si que vam arribar fins al monestir de St.Pere de Galligans i vam entrar en una esglèsia del costat, un dels llocs que vaig trobar més bonics. I d'allà al jardins del Doctor Figueres que estaven plens de papallones fetes amb flors i d'altre composicions.
Tot seguit vam pujar fins al claustre de la Catedral i vam decidir que ja en teniem prou, la panxa ens començava a avisar que era l'hora de sopar.
A poc a poc vam arribar a la Creperie i per acabar la nit, un sant francisco escoltant una mica de música a la Bohème.

10.5.07

Spiderman 3



Direcció: Sam Raimi

Intèrprets: Tobey Maguire, Kirsten Dunst, James Franco, Thomas Haden Church, Topher Grace, Bryce Dallas Howard, James Cromwell, Rosemary Harris, J.K. Simmons

Gènere: Acció


El Peter Parker amb cara de bon noi que fa ràbia es transforma al posar-se una vestimenta negra vinguda de ves a saber quin lloc de l'espai. Spiderman es torna orgullós i no es cuida dels que es preocupen per ell. Apareixen uns quants dolents més: l'Home de Sorra i Venom. Però haurà de lluitar contra aquestes ganes de venjança i haurà de tornar a aconseguir ser més humil per poder ser el superheroi de la ciutat.
No explico més.......que el final ja el sabeu, però millor veure'l. Estan prou bé els efectes especials. La sala estava plena, el pitjor de la peli? doncs la bandera dels Estats Units que ocupa tota la pantalla, en un moment concret de la peli....no té sentit que hi surti d'aquella manera...quin mal d'ulls!! El millor? la companyia.

5.5.07

Imprudència



Això és el que podíem llegir aquest matí al Periódico i a la Vanguardia (la foto és del periódico), sap greu, però no us sé posar el link perquè ho pogueu llegir .

Com es poden dir depen quines barbaritats? Sabeu aquest bon home (Aznar) el que arriba a cobrar per estar jubilat i respresentar la figura d'un expresident? Vale que d'aquest no se'n pot esperar gaire res de bó.....però home que el tema és prou seriós.

Que potser en aquell moment ja estava sota els efectes d'algun caldo excepcional, podria ser, però s'ha de vigilar el que es diu.

Més quan veiem tantes imprudències a la carretera i que és tant fàcil despistar-se i que passi alguna cosa. Si fos així, que només implica qui va a la seva....doncs allà ell/a, però si ha de tocar un altre...potser no tant li fa ehh!!! Que tots coneixem algú que ha patit un accident i dubto que els hi faci gràcia això. Clar que tenim humor i pensaments ben diferents.

2.5.07

Il·lusió

Avegades les coses costen i hi has de posar esforços, però al final val la pena. Potser perquè tens ganes d’aconseguir el que persegueixes i per tant l’esforç no es percep com a tal.
Que hi ha coses que han de ser més fàcils, agafar-se amb més il·lusió. Si no hi ha ganes i tot és un esforç des del principi, potser millor ni començar.

No sé, potser ho veieu molt diferent. Ja sé que hi ha coses que fem cada dia que si poguéssim triar i no ens impliquessin res no les faríem, però la resta, el que es pot triar?
Res...que ara estava reflexionant :)

Espero que el pont us hagués anat molt bé...ja no falta tant pel cap de setmana!!!

21.4.07

Sant Jordi

A mi m'agrada aquest dia. Els carrers plens de gent, parades de llibres a cada cantonada i moltes roses (no pas per mi ehh!). I mireu, només treure el cap una estona al carrer, ja em deixaria satisfeta. Aquest any, però...treballo del matí al vespre i no podré veure res d'això. Per tant, he hagut d'avançar la diada :D
Ma mare m'ha comprat dos llibres, me'ls ha deixat triar.

Un d'ells és "la pell freda" de l'Albert Sánchez Piñol, és un llibre que he regalat diverses vegades i que m'atrau quan entro a les llibreries, per tant tocava llegir-lo per així poder opinar. Al llegir el dors del llibre hi ha tres frases que potser fan que tingui ganes de saber que m'espera a l'interior. Diuen: "Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d'aquells qui estimem."

L'altre llibre és "poesia amorosa completa 1980-2000" de Joan Margarit. Un altre llibre que m'ha aparegut alguns cops a les mans i llegint algunes línies m'ha fet continuar llegint. Un llenguatge molt proper, no us puc dir més de moment.

Per tant, ja tinc aquests llibres apunt de començar, tot i això haig d'acabar el que tinc a la meitat "herba d'enamorar" de Teresa Moure de moment m'està agradant.
Així que amb la diada avançada tot es veu amb més bons ulls, per poder anar a treballar demà i el dilluns mateix sense treure el cap al carrer i notar que és un dia especial. Aquest any tampoc hi haurà rosa, però m'he comprat un ram de flors molt bonic, crec que durarà tota la setmana.
Que tingueu una bona diada de Sant Jordi!!!!
Algun llibre per destacar??? No m'haurien anat malament alguns consells.

14.4.07

Eix Transversal

Com sempre que hi ha operació sortida o arribada, el número de morts que hi han hagut a les carreteres és el gran tema. I anar parlant si el carnet per punts havia fet o no el seu efecte, que si encara no hi han prou radars, que si més controls ho altres històries. Però potser també ens caldria revisar l'estat de les nostres carreteres, algunes una mica lamentables.

Ahir al vespre, com cada dia que torno a casa en cotxe, pensava el perillós que arriba a ser l'Eix Transversal. Primer ja no s'enten com van poder fer l'eix amb un sol carril d'anada i un de tornada, com no hi ha zones per poder parar per si hi ha algun problema, com pot ser que s'hi deixin passar tants camions (que ells mateixos diuen que s'estalvien l'autopista....que ho entenc...però....) fins i tot els diumenges, com pot ser que hi hagi tants de sots??? Sots que anant a 80-100 Km/h fas un sal considerable i ja ni puc imaginar si els enganxa una moto. I no és que hi hagi un sot, que de sots n'hi ha molts i no són pas petits.

Que ahir la tornada em va fer patir i se'm va fer llarga, entre pluja, boira, mil sots, camions i psicòpates de la carretera, vaja, que m'haurien de donar punts per haver pogut arribar ben sencera a casa.

Tan de bó, que els rumors de desdoblament siguin ben certs i no pas simples promeses per obtenir més vots.

8.4.07

Porque lo digo yo


Because I Said So USA, 2007
Direcció: Michael Lehmann
Intèrprets: Diane Keaton, Mandy Moore, Piper Perabo, Lauren Graham, Gabriel Macht, Tom Everett Scott, Stephen Collins, Ty Panitz, Matt Champagne, Colin Ferguson, Tony Hale
Daphne Wilder és una mare soltera que ha criat tres noies fantàstiques. Se les estima tant que vol que tinguin una vida perfecta i això farà que es salti algun que altre límit. Milly, la petita és l'única que no té parella, fins ara ha tingut relacions bastant desastroses. Per tant, quina millor idea que la seva mare li passi pel cap que serà ella qui li busqui la nova relació?
És una comèdia que realment fa riure de debó, la Diane Keaton està molt bé en el seu paper de mare protectora; no només els hi venen instints d'escanyar-la a les protegonistes, si no als espectadors també. Perfecte per passar una bona estona tot i saber com evolucionarà i acabarà la película. Sortireu amb ganes de menjar algun pastís o fins i tot de buscar-vos un/a cuiner/a.
A qui no li han preguntat en dinars o trobades familiars, on estava la seva parella o a vera si en buscava una aviat? Qui no ha tingut la temptació de demanar a un amic que es faci passar per la parella un momentet? Situacions pesades i que atabalen una mica quan arriben a ser el centre de la conversa. Clar, perquè és el de sempre, a cada edat toca alguna cosa :)
Després de treballar el primer dia de la Setmana Santa i gastar el següent per recuperar-me, avui ha estat ben aprofitat entre el cinema, veure els de casa i passar la tarda rient, explicant i escoltant històries mentre es fonien els glaçons de la coca-cola.
Aprofito per promocionar la nostra ACTRIU, casi com a la peli : busca un home intel.ligent, simpàtic, que sàpiga cuinar etc....potser millor que si passa ho demani ella mateixa...
Que acabeu de passar unes bones festes i ull!! a la carretera!!!

28.3.07

Bisturí

He arribat de la feina a l’hora que a la tele començava el Club i mentre dinava parlaven de la cirurgia estètica. Havia pensat parlar sobre el tema quan fa uns dies vaig veure un programa...difícil de qualificar, però al final vaig pensar que no pagava la pena. Ara, no he pogut abstenir-me de dir la meva després de rebre algun mail sobre això i de veure el debat del Club.
Estrenaven un programa nou, Cambio radical, havien de canviar la vida de dues persones, es veien lletges. No només elles, si no, que tota la família ho afirmava (vaja, no directament, però pels comentaris), fins i tot paraules de les seves parelles com és “bonita por dentro”. Un programa enfocat a la “sensibloneria”, aprofitaven qualsevol llagrimeta per burxar una estona. Amb frases patètiques justificant les seves decisions per operar-se com “m’opero perquè m’han deixat totes les parelles que tenia i ves a saber si no ho faig potser em deixa l’actual”. Terrible!!!
Mirant el programa, ja es veia que a part de que tinguessin algun complexe hi havia altres problemes de base, que potser si haguessin estat una mica tractats, ja no hagués fet falta jugar al Frankenstein. I no em digueu que no és això. Si no, recordeu: Pits nous, xuclador de cartutxeres, injeccions pels pòmuls, dents noves i el més fàcil: cabells i maquillatge, vestit i sabates. A mi em feia por que no les reconeguessin. Doncs apa, a solucionar els problemes a cops de bisturí....q ara, segur que seran ben felices.
El resultat va ser bó, fins i tot una de les noies lletges i amb poc futur a la vida, ha enganxat maridet....com que ara ja és maca....ell s’ha decidit del tot. Ara pot treure-la a passejar i lluir dona.
Vaig a mirar què m’haig de canviar perquè se’m posin de genolls i em treguin un pedrusquet ;p

Deixant el to irònic; com tot, la cirurgia estètica pot ser fantàstica, però no d’aquesta manera, per fer-ne un programa lamentable. Un és ben lliure d’arreglar-se tot el que vulgui, però fa falta fer tot aquest espectacle? Encara va ser més trist quan al 30 minuts explicaven que a noies de 18 anys els hi regalaven pel seu aniversari algun tipus d’operació. Potser ho trobeu normal, però a mi....em descol·loca molt.

17.3.07

Rèquiem de Mozart


Feia un mes que tenia comprades les entrades i em feia molta il.lusió poder anar a escoltar el Réquiem de Mozart, però més ganes en tenia quan vaig saber que es feia a la Basílica de Santa Maria del Mar.
Estava interpretat pel Cor de cambra i Orquestra filharmònica de cambra de Pardubice (república txeca). Com a solistes hi havia Marie Fajtova (soprano), Karla Bytnarova (mezzosoprano), Jaroslav Brezina (tenor), Ivo Hrachovec (baríton) i el director era Jaroslav Krcek.
Per tant, amb les expectatives creades, un cop acabada la feina vaig marxar volant cap a agafar el tren per arribar a BCN a una hora decent i no haver d’anar amb presses. A més, pel fet d’anar amb Renfe encara havia de vigilar més amb l’hora idònia per anar tranquil.la.
Una hora i mitja abans del concert ja es va començar a formar una fila a cada una de les portes del temple, suposo que era degut a que les entrades no estaven numerades. Per tant, vam fer cua i a les 20h ja estàvem assegudes en un banc de la basílica i esperant que tot comencés. Haig de dir que la Basílica està preciosa il.luminada, el lloc era ideal. A les 21h va començar tot i no em va decebre gens. Van fer dues parts, però sense interrupcions. A la primera van interpretar el Glòria en Re major de A.Vivaldi i a la segona part el Rèquiem en re menor de W.A.Mozart.
Va estar molt i molt bé, una mica de pell de gallina, molts aplaudiments i vaig marxar amb un bon regust. Només vaig trobar els solistes com si estiguessin cansats, no pas per la veu i interpretació, potser massa seriosos. Pel que fa a tota la resta, perfecte.
I després cap a menjar un tros de pizza pel Born i a beure un mojito....que encara no els havia provat mai. Va ser un bon començament de cap de setmana.

14.3.07

Congelar


Si, ho he descobert ara, d'aquí ve la meva felicitat ;p Ja no cal que em llevi al matí per anar a comprar el panet per poder esmorzar....ara ja el preparo congelat i a les 11:30 ja està al punt!! Es pot congelar tot, tot i tot. És veritat que no he descobert la sopa d'all i que tots ho sabíeu, però és fantàstic! Ara puc amortitzar el congelador nou i anar a comprar "tapers" per posar-hi les coses fresques que cuino.

11.3.07

Contes

Ha estat un cap de setmana interessant, començant per l’exposició de pintura que vaig anar a veure a Vinaixa i acabant pels contes per adults. No sé si heu anat mai a escoltar contes, no parlo dels que s’expliquen als nens. Contes per a gent gran (i no, no són de sexe...sempre pensant en el mateix ¬_¬, això no vol dir que no hi sortissin algunes escenes ;p). Es feia en una església que actualment s’utilitza per concerts, exposicions i altres esdeveniments culturals; van començar vora les 22h. Cada persona explicava un conte i va ser molt interessant. Entonació, gesticulació, tot, absolutament tot estudiat per captar l’atenció de l’espectador i arrancar-nos unes rialles. El públic era majoritàriament femení suposo en gran part, perquè feien el barça-madrid. El meu cor no aguanta tantes emocions i va seleccionar els contes, que fora que hi hagués algun sorpresa extra molt extrema, no el feia patir gens. El resultat final el vaig saber mentre sopava.

Acabo el post amb una queixa!.....impresentable haver de pagar tants peatges per dues hores de camí, vergonyós!!! Es nota que això dels peatges de les autopistes és la terra de fer pipes i que no interessa gens treure’ls. Els sous no estan per pagar tants cops i la nacional II és patètica!!! I l’última abans d’anar a dormir, plz...cal posar-se al carril del mig i no moure’s ni a la de tres???

4.3.07

Un fet prou habitual

Us deixo un trosset de mail que em va enviar una amiga, "l'actriu". Ella arribava a la matinada d'una festa per celebrar l'èxit de l'última actuació que estaven representant a Barcelona. I això és el que li va passar:

"Bé, al final no me n'he anat a Munich. I és que vaig sofrir un robatori fantàstic, d'aquests de dos tios en moto que et passen pel costat i t'estiren el bolso. Però, per fer - ho més peculiar, se'm va quedar enganxada la bufanda al bolso, amb lo qual vaig anar per terra, em van arrossegar per terra, casi m'escanyen..... enfí, afortunadament van parar la moto, van desenganxar la bufanda i aquí estic, magullada, amb unes marques al coll que sembla m'hagi escapat de la forca i amb mal a tot el cos. Però vivita i coleando, disposada a donar guerra. I sense documents, clar, segona raó per la qual no puc anar -me'n ( a part de que estic feta un fàstic ) Enfí, pq després diguin que la vida no és emocionant."

Jo li vaig veure el coll una setmana després i feia esgarrifar...m'imaginava la pinta que feia al mateix dia o el dia després.

Aquí no hi surten explicades les dues hores de cua a la comisseria dels mossos i la gran resposta ("a tu no et toca aquesta zona") que li van donar els del CAP quan va anar a demanar que l'ajudessin. Haurien de saber que l'hora, lloc d'atracament i lesions que et fan no es trien.

Ara ella ja està més recuperada......per si de cas jo....acostumo a portar el bolso creuat i ella ha deixat les bufandes.

Si a algú se li ha escapat un somriure al llegir el seu trosset, sapigueu que a molta gent li ha passat el mateix, s'enten i ella ho enten...de la forma que ho explica sembla que hi tregui ferro però és absolutament dramàtic.

28.2.07

La Boqueria


Avui a Barcelona hi feia massa calor....amb un jersei n'hi havia ben b prou i he hagut de carregar l’abric tot el dia. He caminat moltíssim, malament quan ets totalment conscient que tens músculs a les cames que ni recordaves....vale, potser no faig molt exercici però és q avui, per si no ho havia dit, he caminat molt :)
Com tantes altres vegades he anat amunt i avall de la rambla, però la nota diferencial ha estat entrar a la Boqueria a fer fotos, si, hi havia molts turistes fent fotos, però em resultava estrany trobar-m’hi a mi.....tot està tan ben posat... Us deixo el moment més dolç ;p

25.2.07

Gàlib Quintet

Ahir a la nit vam anar al Sunset Jazz Club, hi havia nit de concert amb "Gàlib Quintet" (jazz bebop, hardbop), com ells mateixos van dir: made in Girona. Donava la sensació que estaven com a casa seva, es notaven còmodes i es veia que disfrutaven al tocar. Mantenien uns diàlegs fantàstics.
M'ha agradat retrobar-me amb aquests concerts; ja començava a trobar a faltar, les nits que passàvem una estona pel Harlem Jazz Club de Barcelona. Per això, fa unes setmanes, va ser fantàstic poder anar a celebrar un tros del meu aniversari al Sunset, on vam escoltar el concert de Rocio Faks Quintet (jazz brasiler) mentre preníem algun que altre còctel.

Akasvayu Girona - Winterthur Barcelona

Avui hi havia partit de bàsquet al Fontajau. Una jornada que es disputava entre dos equips catalans, el Winterthur Barcelona (72) i l’Akasvayu Girona (64). Ja us haig de dir que jo no sóc gaire fan del bàsquet, potser perquè encara que quedin pocs minuts per acabar...se'm fan eterns....i em poso massa nerviosa si el resultat està molt ajustat, prefereixo el futbol. Però últimament al tenir amics que ho segueixen d’aprop fan que m’hi fixi més de lo habitual. Fins i tot avui he mirat l’última mitja horeta del partit!! I el que he vist: dos equips molt igualats, tot i les decisions, que he trobat en bastantes ocasions, desafortunades per part dels àrbitres en contra de l’Akasvayu. I després de l’últim temps mort, el barcelona ha apretat per guanyar el partit amb un avantatge de 8 punts.

23.2.07

Juegos Secretos ( 3 nominacions als oscars )

Little Children (Drama)USA, 2006
Direcció: Todd Field
Intèrprets: Jennifer Connelly, Kate Winslet, Patrick Wilson, Gregg Edelman, Sadie Goldstein, Ty Simpkins, Noah Emmerich, Jackie Earle Haley, Phyllis Somerville, Raymond J. Barry, Helen Carey

Ens expliquen les infidelitats, mentides, desitjos, pors i el costat més obscur dels personatges. En principi semblaria que viuen en un barri tranquil de classe mitjana on sembla que tots porten una vida perfecta i tinguin unes cases perfectes. En molts moments és impactant la sensació que et provoquen diferents fragments. Una protagonista que té una vida que no la satisfà i que aposta per alguna cosa que veurà que és un engany. El protagonista que mostra la part egoista i còmode. Una ment tancada i hipòcrita de la societat. Però el millor és la tensió que es crea als minuts finals de la pel·lícula. Vaja, un cúmul de sensacions i un regust estrany que et deixa al sortir de la sala.

22.2.07

Renfe


Ahir vaig anar a Barcelona, vaig agafar el tren de les 8:00 i esperava arribar al cap d'1h i 10 minuts. Ara fa un temps que ja no agafo aquest tren i ja no recordava que l'hora i amb les condicions que vas a Bcn poden anar canviant per moments. A partir de Granollers (casi veiem Bcn ;p) va començar a entrar gent i més gent....s'anava creant un ambient crispat, mentre cada cop s'invadia més l'espai personal de cadascun dels que estàvem allà. Jo no em puc queixar gaire, perquè al haver pujat al principi del trajecte, tenia seient. S'escoltaven les queixes de sempre, gent que arriba tard a la feina i més tard per esperar el justificant que realment estava al tren i que hi havia hagut una avaria. Total 45 minuts més tard de l'hora que em tocava arribar; clar que pitjor ho van tenir els que estaven a Sitges, 5 hores per arribar a Bcn. Suposo que és el que passa quan durant tants anys no s'ha invertit res per renovar la xarxa de trens, això si, el bitllet recorden augmentar-lo de preu sempre que toca i ara està pels núvols. Després diran que la gent no agafa el transport públic.....

18.2.07

Manuale d'amore 2

L'altre dia vaig veure Manuale d'amore 2 , ja havia vist la 1, per tant, ja sabia què hi trobaria. Em serviria per passar l'estona sense haver de pensar en gaire res més. El tema potser és un dels més explotats, així que coses noves tampoc en diuen. Ara que el començament, la primera imatge, és prou bonica. Uns ulls verds, fantàstics, d'un dels protagonistes; si, morenet i amb els ulls verds. Com no podia faltar en els primers minuts surt el nom de la Scarlett Johanson que últimament me la trobo a tot arreu. La peli explica 4 històries de parella, amb un toc de comèdia, que ja s'intueix com acabaran, crec que la forma d'enllaçar-les és una mica forçada. La música que han triat està prou bé i ajuda bastant a anar passant la peli. Em quedo claríssimament amb la primera part.

17.2.07

Calma

Avui mirava les noticies a l'hora de dinar i m'he aturat al moment dels esports, volia comentar quan ha sortit en Frank Rijkaard. Ho sé...quin tema per començar, però serveix per trencar el gel. Si jo ja ho deia que aquest home em queia bé, que era molt educat. Em fa molta gràcia, que no aixequi ni un pèl de les celles encara que li facin les preguntes més rares o amb més mala intenció. No sé com s'ho fa per no alterar-se gens, mantenir aquest to de veu i despendre tranquilitat. Crec que a molts, ens aniria bé que ens donés algunes classes per mantenir la calma en totes les situacions que ens podem trobar en un sol dia.

Tornar a començar



Passi el que passi tirar endavant, caure i tornar-te a aixecar, esperant que el pròxim cop no faci tant mal, així ho aprenem tot.