Ja fa temps que em van proposar de fer un post amb aquest meme, tant en Joan com en Tondo i vaig dir que trobaria una mica de temps, sembla que ara era el moment. Es tractava de posar una foto i afegir-hi un missatge de pau, gentilesa, gratitut, alguna reflexió, etc...
La foto que vaig trobar és del World Press Photo, a tota la pàgina web hi podeu trobar fotos realment fantàstiques, en moltes d’elles s'hi reflexa el patiment, desesperació, potser per anar recordant al "primer món" que hi ha més gent que existeix.
Jo he triat aquesta, la guanyadora del 1974, del fotoperiodista Ovie Carter. De sempre en tots els conflictes el que surt més perjudicat és el més feble i els nens són un dels oblidats. Persones que se’ls hi roba el temps que hauria de ser el més feliç i el millor per recordar.
La foto que vaig trobar és del World Press Photo, a tota la pàgina web hi podeu trobar fotos realment fantàstiques, en moltes d’elles s'hi reflexa el patiment, desesperació, potser per anar recordant al "primer món" que hi ha més gent que existeix.
Jo he triat aquesta, la guanyadora del 1974, del fotoperiodista Ovie Carter. De sempre en tots els conflictes el que surt més perjudicat és el més feble i els nens són un dels oblidats. Persones que se’ls hi roba el temps que hauria de ser el més feliç i el millor per recordar.
I per acabar tenia una foto que vaig fer de camí a Andorra, però ara no aconsegueixo trobar-la entre tants arxius (ho reeditaré), en resum de la foto no trobada: avegades les bèsties semblen més civilitzades que les persones.....si, és que avui he tornat a mirar les notícies.
Per cert, dedicat a la meva sister que es queixava que als altres blogs (per on passeja en silenci) tenien links i jo no en sabia posar jejejeje.
Evidentment, el meme el pot fer qui li vingui de gust!!!!
-------------------------------------------------
Aquí la foto que havia de buscar, eh és bonica!
5 comentaris:
Ei Euria,
Molt bé el post...Els més febles, els nens i la gent gran...en tots els conflictes bèlics i no bèlics ells s'emporten la pitjor part.És una realitat...
Aixxx els enllaços....que bonic que t'ha quedat el piset!
Una abraçada!
no aconsegueixo a llegir bé el que hi fica a l´etiqueta ... pobres animalons !! salut
Tienes razón amiga, los más débiles siempre se llevan los golpes de la vida, ya sean niños, ancianos, pobres, países sin medios,inmigrantes sin informacíón, enfermos...
Un saludo
Bon post, llàstima que es pugui fer ben poca cosa per evitar-ho.
Joana--> merci :)
Mossén--> salut mossén...ves a saber que llegieu :D
Carolina--> hola!! salutacions!
Pd40--> poca cosa, ja ho has dit bé. Tenim sort de viure on vivim.
Publica un comentari a l'entrada