Gra de Fajol

Feia dies que m’estava preparant per pujar aquesta muntanya. És veritat que no n’hi ha per tant, però si que és difícil per algú que no va a caminar habitualment.

A les 8h del matí vam agafar el cotxe i de camí cap a Vallter 2000. El vam deixar en una de les corbes properes al refugi. No sabeu el que em va arribar a costar aquest tros, i només era el principi.

Mentre vas pujant el riu et queda a mà esquerra i tant el soroll de l’aigua com el paisatge que l’envolta és fantàstic. Al arribar al Refugi d'Ull de Ter, jo vaig aprofitar per seure al costat de la font i esperar que la respiració tornés a un estat més tranquil. Li vaig suplicar unes quantes vegades que m’abandonés allà mateix, que ja l’esperava que baixés. Però no el vaig convèncer i em vaig tornar a carregar la motxilla a l’esquena.

Des del refugi estant, es veia el nostre objectiu a l’esquerre, però encara quedava creuar un tros de prat on hi havia unes vaques pasturant tranquil.lament. Després una pujada bastant dura fins arribar al Coll de la Marrana.

A la seva esquerre es veia el Gra de Fajol i a la dreta Bastiments (que millor per un altre dia). Al arribar al Coll de la Marrana sort en vam tenir d’unes pedres acumulades, que van servir per resguardar-nos una estona del fort vent que bufava allà dalt. Vam seure per beure i aprofitar fer alguna foto. Des d’allà asseguda ja veia el cim del Gra de Fajol.

El camí es veia força bé, bàsicament anar pujant les roques, el més complicat va ser, fer-ho amb aquell vent que em feia anar de tort. Tot i les meves queixes vaig arribar al cim, la boira s’acostava i ens va fer marxar d’allà dalt més ràpid del que hagués volgut.

A la baixada en vaig tenir sort que ell portava pals i me’n va deixar un, si no segur que algun cop amb les relliscades, hagués acabat a terra, ara el que patien eren les cames. I de nou cap al refugi i al cotxe.

Va estar molt bé....si, vaig patir bastant, però va valer la pena, pel paisatge, pel dia, pel meu “guia” que va tenir una paciència de sant.

Resumint:

• Vallter 2000---2100m
• Refugi d’Ull de Ter---2235m
• Coll de la Marrana---2530m
• Gra de Fajol---2712m

Veritats o Mentides?

Fa bastants dies (sorry...molta feina) que en Gatot em va passar aquest meme...... Havia de fer 12 afirmacions i d'aquestes, dues havien de ser mentida. Que sapigueu que jo no sé dir mentides :DDD

1. El meu gos es va escapar i va parar la circulació d'una carretera, seient al mig de la continua.
2. He cantat al Palau Sant Jordi
3. Vaig fer un 6 a la loteria, però la meva mare va oblidar tirar la butlleta.
4. Vaig caure a les vies del tren, entre el tren i l’andana, només un noi em va ajudar a sortir del forat.
5. No he conduit mai una moto, només hi he pujat en una ocasió. Pel que fa al cotxe, el porto des dels 18, només he tingut un accident en una rotonda, se’m va endur una furgoneta.
6. Ahir em va caure una llauna de coca-cola al super, va trencar-se i vaig quedar molla de coca-cola de cap a peus.
7. He perdut 5 Kg
8. Vaig fer el meu primer salt en tàndem a l'aeroclub d’empuriabrava.
9. En un recital de piano vaig tenir un lapsus, ja no recordava què havia de tocar, els dits no tiraven. Vaig mirar el públic i vaig marxar.
10. Diumenge pujaré una muntanya, al no estar acostumada m’he passat unes setmanes anant al gimnàs a fer una mica de bici per agafar fondo.
11. Vaig arreglar un endoll del menjador i al mirar si funcionava va haver-hi una petita explosió, amb una petita flama i va saltar el diferencial.
12. Fa uns anys al pis d’estudiants, en època d’examens, va trucar a la porta un noi que ens venia a fer un striptease, li vam dir que s’havia equivocat de pis i ell insistint que no. Al final va marxar.

Ja ho teniu ben clar??

Bones vacances pels que sigueu afortunats de fer-ne!!!

I el meme el pot fer qui vulgui!!

La dona del navegant

1 . NORAIS

III

A prop de mi he escoltat la teva veu,

una suau conversa pels carrers.

La nostra intimitat fa tremolar

com un senyal la meva brusa blanca.

Des de la dàrsena he escoltat el vent

que sempre em parla com si fossis tu.

La mar de tarda és com la solitud

de la meva pell nua sota robes

amb els colors magnànims del ponent.

La solitud s'escau a la pell bruna

com un vestit de fil.

Tu somrius als rosers de les onades

vermelloses i lentes del crepuscle.

Ets la mar, al davant del faralló,

que deixa espurnes d'aigua al meu cabell.

Joan Margarit

Tret de Poesia Amorosa Completa 1980-2000

Avegades és ben difícil poder dir els sentiments amb paraules senzilles i molt intenses. Però trobes texts i poesia que ajuden una mica, paraules encertades per dir el que es pensa. Tot el llibre és una delícia.