29.8.07

Coses de les no vacances

Quasi a finals d’estiu amb l’operació tornada trucant a la porta. Encara no he fet vacances, potser cap a finals d’octubre, s’hi estarà fresquet. De moment aprofitant els moments lliures per llegir una miqueta, anar al cine, xerrar o anar a prendre algo (i encara que no ho sapigueu llegint els vostres blogs, benu, dels que estaveu per aquí, tot i que no se’m veia).

Vaig llegir “Viatges per l’escriptorium” de Paul Auster. 157 pàgines fàcils de llegir. Una barreja entre la realitat i la ficció, està ben escrit, la història em va agradar fins que faltaven 5 pàgines, potser perquè volia que acabés d’una altra manera. Pels que el vulgueu llegir potser deixeu aquestes línies, que faré un breu resum del llibre. Comença intrigant, fent-te buscar la relació de cada una de les peces i personatges que hi surten. El senyor Blank és el protagonista, un home confós, que busca les pistes com fem nosaltres i que al final del llibre sabrà menys del que hem descobert. Una lluita entre els pensaments, creació de l’autor i aquest mateix. Pels que heu llegit els seus llibres, potser us serà més fàcil relacionar-ho tot. Els personatges són els protagonistes de les seves obres i ell, l’home atormentat. Va ser un bon regal.

De cinema “El club dels suïcides”, tracta un tema trist, ara no farem el debat de si és una escapada ràpid dels problemes o al contrari. Però matar-se ha de ser difícil. Total, que arrel d’un llibre, un grup que va a teràpia per no suïcidar-se, s’ajunten per triar, a partir d’un joc de cartes, qui serà la víctima i qui haurà de matar. Això sona a trist, a intriga....però jo no vaig poder parar de riure. Us l’aconsello, passareu una molt bona estona i riure sempre allarga la vida.

M’agrada tenir bones converses, que m’expliquin coses, compartir diferents punts de vista i clar......que m’ha arribat una factura de mòbil mai vista!!!!! No m’ha fet mal, gens gens, és el que hi ha. L’únic que fa una mica de ràbia, és com s’aprofita telefònica de les ganes que tenim de tenir a prop els que estimem.

6.8.07

Infraestructures

El diumenge al matí quan vaig sortir de la feina, em vaig comprar la Vanguardia. Hi havia el titular "Infraestructuras en coma" i em va cridar l'atenció, què més podia passar després de que falli tot el que falla???? Doncs una cua monumental a la AP-7. Em vaig alegrar d'haver treballat tot el dissabte i no malgastar temps fent Km dins al cotxe.....
Avui moltes de les tertúlies en parlaven. El curiós de tot plegat és que encara es qüestioni alçar les barreres quan hi ha un colapse així, perquè clar....hem de recordar que hi ha els peatges i en principi tu pagues una autopista, una via ràpida. Ja és escandalós haver de pagar per una horeta de camí, encara més si aniries més ràpid caminant que no amb el cotxe.
Després de veure que realment el que deien que invertien a catalunya no era tal cosa (això ho sabíem tots), a vera com ho solucionen. Però siguem realistes.....qui patirà les conseqüències de que alguns no hagin fet la seva feina, serem els usuaris, és a dir, tots els que paguem aquestes xifres d'impostos que no s'acaben d'entendre gaire bé. Cal pagar tant per tenir un país que no tira???
Anem sumant: renfe, aeroport, apagada de dies, carreteres.......ja n'estem una mica farts, com ho hem de dir perquè algú ens escolti?