Il·lusió

Avegades les coses costen i hi has de posar esforços, però al final val la pena. Potser perquè tens ganes d’aconseguir el que persegueixes i per tant l’esforç no es percep com a tal.
Que hi ha coses que han de ser més fàcils, agafar-se amb més il·lusió. Si no hi ha ganes i tot és un esforç des del principi, potser millor ni començar.

No sé, potser ho veieu molt diferent. Ja sé que hi ha coses que fem cada dia que si poguéssim triar i no ens impliquessin res no les faríem, però la resta, el que es pot triar?
Res...que ara estava reflexionant :)

Espero que el pont us hagués anat molt bé...ja no falta tant pel cap de setmana!!!

Sant Jordi

A mi m'agrada aquest dia. Els carrers plens de gent, parades de llibres a cada cantonada i moltes roses (no pas per mi ehh!). I mireu, només treure el cap una estona al carrer, ja em deixaria satisfeta. Aquest any, però...treballo del matí al vespre i no podré veure res d'això. Per tant, he hagut d'avançar la diada :D

Ma mare m'ha comprat dos llibres, me'ls ha deixat triar.

Un d'ells és "la pell freda" de l'Albert Sánchez Piñol, és un llibre que he regalat diverses vegades i que m'atrau quan entro a les llibreries, per tant tocava llegir-lo per així poder opinar. Al llegir el dors del llibre hi ha tres frases que potser fan que tingui ganes de saber que m'espera a l'interior. Diuen: "Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d'aquells qui estimem."

L'altre llibre és "poesia amorosa completa 1980-2000" de Joan Margarit. Un altre llibre que m'ha aparegut alguns cops a les mans i llegint algunes línies m'ha fet continuar llegint. Un llenguatge molt proper, no us puc dir més de moment.

Per tant, ja tinc aquests llibres apunt de començar, tot i això haig d'acabar el que tinc a la meitat "herba d'enamorar" de Teresa Moure de moment m'està agradant.

Així que amb la diada avançada tot es veu amb més bons ulls, per poder anar a treballar demà i el dilluns mateix sense treure el cap al carrer i notar que és un dia especial. Aquest any tampoc hi haurà rosa, però m'he comprat un ram de flors molt bonic, crec que durarà tota la setmana.

Que tingueu una bona diada de Sant Jordi!!!!

Algun llibre per destacar??? No m'haurien anat malament alguns consells.

Eix Transversal

Com sempre que hi ha operació sortida o arribada, el número de morts que hi han hagut a les carreteres és el gran tema. I anar parlant si el carnet per punts havia fet o no el seu efecte, que si encara no hi han prou radars, que si més controls ho altres històries. Però potser també ens caldria revisar l'estat de les nostres carreteres, algunes una mica lamentables.

Ahir al vespre, com cada dia que torno a casa en cotxe, pensava el perillós que arriba a ser l'Eix Transversal. Primer ja no s'enten com van poder fer l'eix amb un sol carril d'anada i un de tornada, com no hi ha zones per poder parar per si hi ha algun problema, com pot ser que s'hi deixin passar tants camions (que ells mateixos diuen que s'estalvien l'autopista....que ho entenc...però....) fins i tot els diumenges, com pot ser que hi hagi tants de sots??? Sots que anant a 80-100 Km/h fas un sal considerable i ja ni puc imaginar si els enganxa una moto. I no és que hi hagi un sot, que de sots n'hi ha molts i no són pas petits.

Que ahir la tornada em va fer patir i se'm va fer llarga, entre pluja, boira, mil sots, camions i psicòpates de la carretera, vaja, que m'haurien de donar punts per haver pogut arribar ben sencera a casa.

Tan de bó, que els rumors de desdoblament siguin ben certs i no pas simples promeses per obtenir més vots.

Porque lo digo yo

Because I Said So USA, 2007

Direcció: Michael Lehmann

Intèrprets: Diane Keaton, Mandy Moore, Piper Perabo, Lauren Graham, Gabriel Macht, Tom Everett Scott, Stephen Collins, Ty Panitz, Matt Champagne, Colin Ferguson, Tony Hale

Daphne Wilder és una mare soltera que ha criat tres noies fantàstiques. Se les estima tant que vol que tinguin una vida perfecta i això farà que es salti algun que altre límit. Milly, la petita és l'única que no té parella, fins ara ha tingut relacions bastant desastroses. Per tant, quina millor idea que la seva mare li passi pel cap que serà ella qui li busqui la nova relació?

És una comèdia que realment fa riure de debó, la Diane Keaton està molt bé en el seu paper de mare protectora; no només els hi venen instints d'escanyar-la a les protegonistes, si no als espectadors també. Perfecte per passar una bona estona tot i saber com evolucionarà i acabarà la película. Sortireu amb ganes de menjar algun pastís o fins i tot de buscar-vos un/a cuiner/a.

A qui no li han preguntat en dinars o trobades familiars, on estava la seva parella o a vera si en buscava una aviat? Qui no ha tingut la temptació de demanar a un amic que es faci passar per la parella un momentet? Situacions pesades i que atabalen una mica quan arriben a ser el centre de la conversa. Clar, perquè és el de sempre, a cada edat toca alguna cosa :)

Després de treballar el primer dia de la Setmana Santa i gastar el següent per recuperar-me, avui ha estat ben aprofitat entre el cinema, veure els de casa i passar la tarda rient, explicant i escoltant històries mentre es fonien els glaçons de la coca-cola.

Aprofito per promocionar la nostra ACTRIU, casi com a la peli : busca un home intel.ligent, simpàtic, que sàpiga cuinar etc....potser millor que si passa ho demani ella mateixa...

Que acabeu de passar unes bones festes i ull!! a la carretera!!!

Bisturí

He arribat de la feina a l’hora que a la tele començava el Club i mentre dinava parlaven de la cirurgia estètica. Havia pensat parlar sobre el tema quan fa uns dies vaig veure un programa...difícil de qualificar, però al final vaig pensar que no pagava la pena. Ara, no he pogut abstenir-me de dir la meva després de rebre algun mail sobre això i de veure el debat del Club.
Estrenaven un programa nou, Cambio radical, havien de canviar la vida de dues persones, es veien lletges. No només elles, si no, que tota la família ho afirmava (vaja, no directament, però pels comentaris), fins i tot paraules de les seves parelles com és “bonita por dentro”. Un programa enfocat a la “sensibloneria”, aprofitaven qualsevol llagrimeta per burxar una estona. Amb frases patètiques justificant les seves decisions per operar-se com “m’opero perquè m’han deixat totes les parelles que tenia i ves a saber si no ho faig potser em deixa l’actual”. Terrible!!!
Mirant el programa, ja es veia que a part de que tinguessin algun complexe hi havia altres problemes de base, que potser si haguessin estat una mica tractats, ja no hagués fet falta jugar al Frankenstein. I no em digueu que no és això. Si no, recordeu: Pits nous, xuclador de cartutxeres, injeccions pels pòmuls, dents noves i el més fàcil: cabells i maquillatge, vestit i sabates. A mi em feia por que no les reconeguessin. Doncs apa, a solucionar els problemes a cops de bisturí....q ara, segur que seran ben felices.
El resultat va ser bó, fins i tot una de les noies lletges i amb poc futur a la vida, ha enganxat maridet....com que ara ja és maca....ell s’ha decidit del tot. Ara pot treure-la a passejar i lluir dona.
Vaig a mirar què m’haig de canviar perquè se’m posin de genolls i em treguin un pedrusquet ;p

Deixant el to irònic; com tot, la cirurgia estètica pot ser fantàstica, però no d’aquesta manera, per fer-ne un programa lamentable. Un és ben lliure d’arreglar-se tot el que vulgui, però fa falta fer tot aquest espectacle? Encara va ser més trist quan al 30 minuts explicaven que a noies de 18 anys els hi regalaven pel seu aniversari algun tipus d’operació. Potser ho trobeu normal, però a mi....em descol·loca molt.

Rèquiem de Mozart

Feia un mes que tenia comprades les entrades i em feia molta il.lusió poder anar a escoltar el Réquiem de Mozart, però més ganes en tenia quan vaig saber que es feia a la Basílica de Santa Maria del Mar.
Estava interpretat pel Cor de cambra i Orquestra filharmònica de cambra de Pardubice (república txeca). Com a solistes hi havia Marie Fajtova (soprano), Karla Bytnarova (mezzosoprano), Jaroslav Brezina (tenor), Ivo Hrachovec (baríton) i el director era Jaroslav Krcek.
Per tant, amb les expectatives creades, un cop acabada la feina vaig marxar volant cap a agafar el tren per arribar a BCN a una hora decent i no haver d’anar amb presses. A més, pel fet d’anar amb Renfe encara havia de vigilar més amb l’hora idònia per anar tranquil.la.
Una hora i mitja abans del concert ja es va començar a formar una fila a cada una de les portes del temple, suposo que era degut a que les entrades no estaven numerades. Per tant, vam fer cua i a les 20h ja estàvem assegudes en un banc de la basílica i esperant que tot comencés. Haig de dir que la Basílica està preciosa il.luminada, el lloc era ideal. A les 21h va començar tot i no em va decebre gens. Van fer dues parts, però sense interrupcions. A la primera van interpretar el Glòria en Re major de A.Vivaldi i a la segona part el Rèquiem en re menor de W.A.Mozart. Va estar molt i molt bé, una mica de pell de gallina, molts aplaudiments i vaig marxar amb un bon regust. Només vaig trobar els solistes com si estiguessin cansats, no pas per la veu i interpretació, potser massa seriosos. Pel que fa a tota la resta, perfecte.
I després cap a menjar un tros de pizza pel Born i a beure un mojito....que encara no els havia provat mai. Va ser un bon començament de cap de setmana.

Congelar

Si, ho he descobert ara, d'aquí ve la meva felicitat ;p Ja no cal que em llevi al matí per anar a comprar el panet per poder esmorzar....ara ja el preparo congelat i a les 11:30 ja està al punt!! Es pot congelar tot, tot i tot. És veritat que no he descobert la sopa d'all i que tots ho sabíeu, però és fantàstic! Ara puc amortitzar el congelador nou i anar a comprar "tapers" per posar-hi les coses fresques que cuino.

Contes

Ha estat un cap de setmana interessant, començant per l’exposició de pintura que vaig anar a veure a Vinaixa i acabant pels contes per adults. No sé si heu anat mai a escoltar contes, no parlo dels que s’expliquen als nens. Contes per a gent gran (i no, no són de sexe...sempre pensant en el mateix ¬_¬, això no vol dir que no hi sortissin algunes escenes ;p). Es feia en una església que actualment s’utilitza per concerts, exposicions i altres esdeveniments culturals; van començar vora les 22h. Cada persona explicava un conte i va ser molt interessant. Entonació, gesticulació, tot, absolutament tot estudiat per captar l’atenció de l’espectador i arrancar-nos unes rialles. El públic era majoritàriament femení suposo en gran part, perquè feien el barça-madrid. El meu cor no aguanta tantes emocions i va seleccionar els contes, que fora que hi hagués algun sorpresa extra molt extrema, no el feia patir gens. El resultat final el vaig saber mentre sopava.

Acabo el post amb una queixa!.....impresentable haver de pagar tants peatges per dues hores de camí, vergonyós!!! Es nota que això dels peatges de les autopistes és la terra de fer pipes i que no interessa gens treure’ls. Els sous no estan per pagar tants cops i la nacional II és patètica!!! I l’última abans d’anar a dormir, plz...cal posar-se al carril del mig i no moure’s ni a la de tres???

Un fet prou habitual

Us deixo un trosset de mail que em va enviar una amiga, "l'actriu". Ella arribava a la matinada d'una festa per celebrar l'èxit de l'última actuació que estaven representant a Barcelona. I això és el que li va passar:

"Bé, al final no me n'he anat a Munich. I és que vaig sofrir un robatori fantàstic, d'aquests de dos tios en moto que et passen pel costat i t'estiren el bolso. Però, per fer - ho més peculiar, se'm va quedar enganxada la bufanda al bolso, amb lo qual vaig anar per terra, em van arrossegar per terra, casi m'escanyen..... enfí, afortunadament van parar la moto, van desenganxar la bufanda i aquí estic, magullada, amb unes marques al coll que sembla m'hagi escapat de la forca i amb mal a tot el cos. Però vivita i coleando, disposada a donar guerra. I sense documents, clar, segona raó per la qual no puc anar -me'n ( a part de que estic feta un fàstic ) Enfí, pq després diguin que la vida no és emocionant."

Jo li vaig veure el coll una setmana després i feia esgarrifar...m'imaginava la pinta que feia al mateix dia o el dia després.

Aquí no hi surten explicades les dues hores de cua a la comisseria dels mossos i la gran resposta ("a tu no et toca aquesta zona") que li van donar els del CAP quan va anar a demanar que l'ajudessin. Haurien de saber que l'hora, lloc d'atracament i lesions que et fan no es trien.

Ara ella ja està més recuperada......per si de cas jo....acostumo a portar el bolso creuat i ella ha deixat les bufandes.

Si a algú se li ha escapat un somriure al llegir el seu trosset, sapigueu que a molta gent li ha passat el mateix, s'enten i ella ho enten...de la forma que ho explica sembla que hi tregui ferro però és absolutament dramàtic.