Praga

No explicaré el viatge com si repassés la guia que em vaig comprar. Van ser uns dies de caminar molt, de posar els sentits a flor de pell (com em vau aconsellar) per poder captar tot el que m'envoltava. Al arribar, ens vam dirigir cap a l'hostal, un lloc curiós. Per arribar-hi havíem de passar sota unes llums de neó vermelles que indicaven l'entrada d'un cabaret. Primer pensament: On ens hem posat!. Però les coses anaven bé, tret de que era un 3r pis sense ascensor. El lloc era molt net i tranquil, encara més amb el "segurata" sota les llums de neó. Un cop vam deixar les maletes ens vam calçar les bambes i vam anar a descobrir el que ens podia oferir la ciutat.

Del Museu Nacional passant per la Plaça Wenceslau (aquest ens el trobàvem a tot arreu) i cap a la part de la Ciutat Vella on hi havia l'ajuntament amb un rellotge especial, quan marcava les hores hi surten els 12 apòstols a saludar tots els turistes que pacients esperàvem per fer la foto. Després caminar fins al riu Moldava i creuar el pont d'en Carlos, envoltat de Sants a cada banda i on vaig descobrir perquè la pedra era tant fosca. Es veu que conté molt ferro i al oxidar-se queda ràpidament d'aquest color. Va ser en aquest pont on vam veure una escena amorosa. Una dona amb vestit vermell recolzada al pont i abraçat a ella, un noi bastant més jove. Entra la parella i una de les estàtues tenien una bossa on hi amagaven dues copes de cava que anaven tastant entre petó i petó. I tot envoltat de música que sona a tothora. A l'altre banda del pont, el barri de Malá Strana on hi havia diversos canals que arribaven al Moldava.

Durant aquests dies també em va tocar pujar al Castell i recorre'l de dalt a baix i de baix a dalt. Dins hi ha la catedral on la Cyrana em va fer pujar 300 esglaons i encara no sé com vaig sobreviure, pensava que el cor em sortiria de lloc. Sales grans, habitacions que plenes de teles extraordinàries i de vellut deurien haver donat un aire de riquesa, així nu ja era tot un espectacle.

Després fins al Barri Jueu, recórrer el cementiri i les diferent sinagogues fins a l'hora que tancaven. I per refer-nos, deixar descansar els peus i agafar una mica d'alè, una estona al cafè Kafka (vaig provar de la Cyrana, el té Kafka: suc de llimona, suc de taronja, té verd, vodka i canyella) on podies demanar substàncies per revifar un mort!! I sobretot, no deixar-me la cervesa, que és molt bona i més densa, però no tant forta com la d'aquí.

Per acabar aquests dies, una tarda a l'Òpera veient un ballet (justament els dies que hi anàvem no feien òpera), la Cinderella, sembla estrany la diferència de preus per aconseguir entrades, no m'estranya que estigués ple de gent de totes les edats.

En resum: Un viatge preparat a l'últim moment i sense pensar-ho gaire. Una ciutat molt romàntica, amb molts colors, bona cervesa i amb molta música, realment per tornar-hi.