La dona del navegant

1 . NORAIS

III

A prop de mi he escoltat la teva veu,

una suau conversa pels carrers.

La nostra intimitat fa tremolar

com un senyal la meva brusa blanca.

Des de la dàrsena he escoltat el vent

que sempre em parla com si fossis tu.

La mar de tarda és com la solitud

de la meva pell nua sota robes

amb els colors magnànims del ponent.

La solitud s'escau a la pell bruna

com un vestit de fil.

Tu somrius als rosers de les onades

vermelloses i lentes del crepuscle.

Ets la mar, al davant del faralló,

que deixa espurnes d'aigua al meu cabell.

Joan Margarit

Tret de Poesia Amorosa Completa 1980-2000

Avegades és ben difícil poder dir els sentiments amb paraules senzilles i molt intenses. Però trobes texts i poesia que ajuden una mica, paraules encertades per dir el que es pensa. Tot el llibre és una delícia.

Praga

No explicaré el viatge com si repassés la guia que em vaig comprar. Van ser uns dies de caminar molt, de posar els sentits a flor de pell (com em vau aconsellar) per poder captar tot el que m'envoltava. Al arribar, ens vam dirigir cap a l'hostal, un lloc curiós. Per arribar-hi havíem de passar sota unes llums de neó vermelles que indicaven l'entrada d'un cabaret. Primer pensament: On ens hem posat!. Però les coses anaven bé, tret de que era un 3r pis sense ascensor. El lloc era molt net i tranquil, encara més amb el "segurata" sota les llums de neó. Un cop vam deixar les maletes ens vam calçar les bambes i vam anar a descobrir el que ens podia oferir la ciutat.

Del Museu Nacional passant per la Plaça Wenceslau (aquest ens el trobàvem a tot arreu) i cap a la part de la Ciutat Vella on hi havia l'ajuntament amb un rellotge especial, quan marcava les hores hi surten els 12 apòstols a saludar tots els turistes que pacients esperàvem per fer la foto. Després caminar fins al riu Moldava i creuar el pont d'en Carlos, envoltat de Sants a cada banda i on vaig descobrir perquè la pedra era tant fosca. Es veu que conté molt ferro i al oxidar-se queda ràpidament d'aquest color. Va ser en aquest pont on vam veure una escena amorosa. Una dona amb vestit vermell recolzada al pont i abraçat a ella, un noi bastant més jove. Entra la parella i una de les estàtues tenien una bossa on hi amagaven dues copes de cava que anaven tastant entre petó i petó. I tot envoltat de música que sona a tothora. A l'altre banda del pont, el barri de Malá Strana on hi havia diversos canals que arribaven al Moldava.

Durant aquests dies també em va tocar pujar al Castell i recorre'l de dalt a baix i de baix a dalt. Dins hi ha la catedral on la Cyrana em va fer pujar 300 esglaons i encara no sé com vaig sobreviure, pensava que el cor em sortiria de lloc. Sales grans, habitacions que plenes de teles extraordinàries i de vellut deurien haver donat un aire de riquesa, així nu ja era tot un espectacle.

Després fins al Barri Jueu, recórrer el cementiri i les diferent sinagogues fins a l'hora que tancaven. I per refer-nos, deixar descansar els peus i agafar una mica d'alè, una estona al cafè Kafka (vaig provar de la Cyrana, el té Kafka: suc de llimona, suc de taronja, té verd, vodka i canyella) on podies demanar substàncies per revifar un mort!! I sobretot, no deixar-me la cervesa, que és molt bona i més densa, però no tant forta com la d'aquí.

Per acabar aquests dies, una tarda a l'Òpera veient un ballet (justament els dies que hi anàvem no feien òpera), la Cinderella, sembla estrany la diferència de preus per aconseguir entrades, no m'estranya que estigués ple de gent de totes les edats.

En resum: Un viatge preparat a l'últim moment i sense pensar-ho gaire. Una ciutat molt romàntica, amb molts colors, bona cervesa i amb molta música, realment per tornar-hi.

Feina

Estic molt cansada, ara arribo de la feina i ja porto tres dies fent jornada de 15h (entre el 2n i 3r una jornada de 8h). Impossible posar-me amb el blog. Us vaig llegint, però no hi ha temps per fer un post mínimament decent!! Algú hauria de pensar que la gent té límits, cal cuidar als treballadors, que si no acaben petant. I per això suposo que el destí em premia treballant aquest cap de setmana. Sort que per la revetlla, encara que hagi d'anar a dormir d'hora i si el murphy aquest no apareix a aixefar-ho tot, aniré a celebrar-ho una mica. Que sopar amb una bona companyia sempre està molt bé i més si és una nit com diuen, màgica.

Bona revetlla a tots!!!!

Meme: Imatges amb missatge

Ja fa temps que em van proposar de fer un post amb aquest meme, tant en Joan com en Tondo i vaig dir que trobaria una mica de temps, sembla que ara era el moment. Es tractava de posar una foto i afegir-hi un missatge de pau, gentilesa, gratitut, alguna reflexió, etc...

La foto que vaig trobar és del World Press Photo, a tota la pàgina web hi podeu trobar fotos realment fantàstiques, en moltes d’elles s'hi reflexa el patiment, desesperació, potser per anar recordant al "primer món" que hi ha més gent que existeix.

Jo he triat aquesta, la guanyadora del 1974, del fotoperiodista Ovie Carter. De sempre en tots els conflictes el que surt més perjudicat és el més feble i els nens són un dels oblidats. Persones que se’ls hi roba el temps que hauria de ser el més feliç i el millor per recordar.

I per acabar tenia una foto que vaig fer de camí a Andorra, però ara no aconsegueixo trobar-la entre tants arxius (ho reeditaré), en resum de la foto no trobada: avegades les bèsties semblen més civilitzades que les persones.....si, és que avui he tornat a mirar les notícies.

Per cert, dedicat a la meva sister que es queixava que als altres blogs (per on passeja en silenci) tenien links i jo no en sabia posar jejejeje.

Evidentment, el meme el pot fer qui li vingui de gust!!!!

-------------------------------------------------

Aquí la foto que havia de buscar, eh és bonica!

Consumisme

Abans de marxar de vacances, se'm va espatllar la TV que tinc al micropis. No és que la miri gaire, però una hora al vespre la tinc engegada. Per tant, vaig decidir de comprar-ne una altra.

Pensava que seria una cosa fàcil, anar a una botiga, mirar quina m'agrada o més ben dit, quina s'ajusta al preu i apa, cap a casa.

Diem que vaig anar a 3 botigues, a cap d'elles (i botigues bastant conegudes) tenien stock, només les que hi havia de mostra. Tot s'ha de dir que en volia una de tubo i vaig deixar-ho per un altre dia.

Avui al matí he anat a un altre centre comercial mooooooolt conegut i al cap d'una bona estona d'estar davant de les TVs s'ha apropat un noi prou simpàtic.

-hola que t'atenen?

-no. Mira, es que voldria una TV com aquesta d'aquí.

-és que no en tenim ara, te l'hauríem de demanar, trigaria una setmana o una mica més.

-una setmana o més?

-si, es que ara les que es compren són les de plasma que per 500eurus més ja la tens.

-ahhh 500 eurus més, és més de la meitat del meu sou, per això vull una de tubo.

-doncs saps què? passejant per la ciutat hi ha botigues que en podries trobar, com a can xxx o can xxx, la tecnologia és així.

-vale (una mica desconcertada), doncs ja aniré a buscar la botiga número 5 i 6 a vera si en tenen (es que ni s'ha esforçat a vendre-me'n cap).

Doncs això, fantàstic que la tecnologia avanci, però com que no avancen igual els sous, potser ens hauríem de fer mirar aquesta febre consumista, no??

Perquè pagar 800 eurus per una TV, quan una que en val 200 ja em dóna tot tot i tot el que vull?

Al final d'aquí a 3 dies en tindré una de 200 eurus i mira a vera si realment pot durar una mica més dels dos anyets de garantia. Tot s'ha de dir, les coses no es fan com es feien, perquè la que s'ha espatllat feia uns 15 anys que funcionava, dubto que la nova duri tant.

Perdoneu per trencar el dia de reflexió, continueu pensant :)

Fent la maleta

Aquesta setmana he portat uns horaris impossible, suposo que per això encara no m'he fet a l'idea que demà al matí agafo un avió cap a Praga. Acabo de recollir quatre coses per mirar que no em faltés res important que encara tinc temps d'anar a comprar. No he mirat la guia, no he fet cap planning de què haig d'anar a veure....una mica desastre. Però ja tinc pensat que l'avió tindré temps de fer-ho tot i millor estigui entretinguda.

No sabeu el pànic que tinc al pujar en aquests aparells......és igual que sigui de ciències (que les lletres m'encanten i no faig mai distincions)...però aquella cosa metàl.lica que pesa tant....que s'aguanti allà dalt.....em vaig repetint: "euria, tot anirà bé".

Marxo amb mil coses pendents, en contestar tots els vostres posts que tinc endarrerits, a fer el meme del Joan i del Tondo, a posar un post nou que tenia començat, però tot ho faré quan arribi.

Cuideu-vos molt!!!

Ptons a tots i fins ara!!

Girona, temps de Flors 2007

Per sort aquest cap de setmana no em tocava treballar. Just a la tarda, a l'hora de ple sol, vam decidir anar a donar una volta per Girona i mirar les flors. No cal dir que per trobar aparcament va ser com fer una gimcana. Vam començar per la Rambla i direcció cap a la Catedral pel Carrer de la Força que semblava que hi havia un riu de gent. I començar a entrar als patis i racons per veure com els havien arreglat.

I després de tanta riuada vam arribar a la Catedral que tant fantàstica com sempre, però que per mi li faltava molt color, una opinió totalment personal, clar. No vam poder fer les cues a l'esglèsia de St.Lluc ni la dels banys àrabs que potser m'hi arribaré el pròxim cap de setmana, eren massa llargues i ja anàvem tard.

Si que vam arribar fins al monestir de St.Pere de Galligans i vam entrar en una esglèsia del costat, un dels llocs que vaig trobar més bonics. I d'allà al jardins del Doctor Figueres que estaven plens de papallones fetes amb flors i d'altre composicions.

Tot seguit vam pujar fins al claustre de la Catedral i vam decidir que ja en teniem prou, la panxa ens començava a avisar que era l'hora de sopar.

A poc a poc vam arribar a la Creperie i per acabar la nit, un sant francisco escoltant una mica de música a la Bohème.

Spiderman 3

Direcció: Sam Raimi

Intèrprets: Tobey Maguire, Kirsten Dunst, James Franco, Thomas Haden Church, Topher Grace, Bryce Dallas Howard, James Cromwell, Rosemary Harris, J.K. Simmons

Gènere: Acció

El Peter Parker amb cara de bon noi que fa ràbia es transforma al posar-se una vestimenta negra vinguda de ves a saber quin lloc de l'espai. Spiderman es torna orgullós i no es cuida dels que es preocupen per ell. Apareixen uns quants dolents més: l'Home de Sorra i Venom. Però haurà de lluitar contra aquestes ganes de venjança i haurà de tornar a aconseguir ser més humil per poder ser el superheroi de la ciutat.

No explico més.......que el final ja el sabeu, però millor veure'l. Estan prou bé els efectes especials. La sala estava plena, el pitjor de la peli? doncs la bandera dels Estats Units que ocupa tota la pantalla, en un moment concret de la peli....no té sentit que hi surti d'aquella manera...quin mal d'ulls!! El millor? la companyia.

Imprudència

Això és el que podíem llegir aquest matí al Periódico i a la Vanguardia (la foto és del periódico), sap greu, però no us sé posar el link perquè ho pogueu llegir .

Com es poden dir depen quines barbaritats? Sabeu aquest bon home (Aznar) el que arriba a cobrar per estar jubilat i respresentar la figura d'un expresident? Vale que d'aquest no se'n pot esperar gaire res de bó.....però home que el tema és prou seriós.

Que potser en aquell moment ja estava sota els efectes d'algun caldo excepcional, podria ser, però s'ha de vigilar el que es diu.

Més quan veiem tantes imprudències a la carretera i que és tant fàcil despistar-se i que passi alguna cosa. Si fos així, que només implica qui va a la seva....doncs allà ell/a, però si ha de tocar un altre...potser no tant li fa ehh!!! Que tots coneixem algú que ha patit un accident i dubto que els hi faci gràcia això. Clar que tenim humor i pensaments ben diferents.